Tot i haver passat uns quants dies des de l'última actualització, el que avui escriurem no difereix en res amb el que ja vam comentar-vos. La situació continúa igual, la proposta està entregada, nosaltres estem esperant i la realitat és que encara ningú ens ha dit res de res.
Tenint present que ara arriba l'estiu i les ràdios busquen gent nova per omplir els espais buits d'aquells que marxen de vacances, podem ser positius i pensar que el temps d'espera pot estar arribant al seu final, no obstant, com tots compendreu, això no depent de nosaltres.
Així doncs, només ens queda dir-vos que aqui seguim, que no hem marxat ni estem morts, ens al contrari, estem vius i amb ganes d'un nou projecte.
Atentament,
Roger, Victor i Marc
dimecres, de juny 04, 2008
dijous, de maig 08, 2008
Actualitzem
Veient els últims comentaris que ens han arribat, i per tal d'informar-vos dels últims moviments, en nom de l'equip (reduït) del Punts Suspensius he d'informar que tot i que el bloc està en un punt mort, nosaltres seguim treballant per trobar un lloc a la graella de Radio Vic. Bé, no es que hi estiguem treballant, un cop finalitzat el primer projecte per les causes que tots ja sabeu i que sinó, podeu llegir a l'editorial I i II escrites pel Victor per posar-vos al dia, nosaltres vam presentar un nou projecte a Ràdio Vic, comptem amb gent nova, un nou format, no gaire diferent al d'abans però amb idees noves e interessants. El projecte fa unes tres semanes que està entregat per tan, ara només ens queda esperar la resposta de Ràdio Vic.
De moment això és tot, quant sàpiguem algo més, us informarem a l'instant. De moment, però, agrair-vos la vostra paciència i l'interès pel bloc. Això ens dona forces per seguir intentant continuar amb això que tant ens agrada, la ràdio.
Atentament, Equip (reduït) del Punts Suspensius.
De moment això és tot, quant sàpiguem algo més, us informarem a l'instant. De moment, però, agrair-vos la vostra paciència i l'interès pel bloc. Això ens dona forces per seguir intentant continuar amb això que tant ens agrada, la ràdio.
Atentament, Equip (reduït) del Punts Suspensius.
dijous, d’abril 10, 2008
EDITORIAL II : PERQUÈ ELS TEMPS ESTÀN CAMBIANT
The Times They Are A-Changin'. Això ho cantava Bob Dylan quan es referia a la nostra societat. El moment era propici, a meitat dels 60, per creure que tothom podia afegir part de la seva feina per fer un món millor. El moment que actualment vivim els companys que vam marxar del Punts Suspensius m'ha dut a citar aquesta mítica cançó d'aquest també mític cantant nord-americà.
Quan ahir publicava al blog l'article Editorial: Ens apartem del Punts Suspensius, les circumstàncies eren diferents a les d'avui. No negaré que potser la meva impulsiva necessitat d'explicar als nostres oients (o lectors del blog) les raons per les quals abandonàvem el programa de ràdio, van ser fruit del moment. El malestar amb la situació que vivíem en Roger Farrés, en Marc Pijuan i jo mateix, en Víctor Asensio, amb la resta de components del programa de ràdio, va ser la raó per la qual vaig escriure l'article, sempre amb l'aprovació dels meus companys, ja citats.
Però si he començat dient que els temps estant canviant, ha estat per la sobtada notícia que he rebut avui respecte la continuïtat del programa de ràdio. Resulta que ara que l'abandonem no continua. Quina casualitat! Cal dir que abans d'abandonar el Punts Suspensius vàrem preguntar a les nostres companyes si volien continuar-lo o no. La resposta va ser afirmativa, raó per la qual vam decidir ser nosaltres els que ens retiràvem. També es de rigor informar que nosaltres no preteníem abandonar-les (tot i la situació amb la que ens havíem trobat), sinó que suportaríem un ambient enrarit i sens dubte artificiós només per no deixar-les a l'estacada.
Ara que sabem que el programa no continua, ens plantegem que fem. El continuem nosaltres? o no? La resposta encara l'hem de reflexionar, però tot apunta a que aquest projecte ja va caure en desgràcia fa temps, i revifar-lo ara seria una feina increïblement laboriosa i segurament infructuosa. Abandonem? De moment no. només ens prenem un descans, mentre estudiem altres possibilitats, mentre avaluem les alternatives que tenim al nostre abast. Qui diu que no tornarem a locutar els dilluns de 9 a 11 del vespre? la única diferència serà, si això passa d'aquesta manera, que el programa serà diferent. Diferent nom, diferents integrants i sobretot, diferent ambient de treball, que significarà una millor feina per a tots vosaltres i, òbviament per a nosaltres.
He d'acabar dient que ahir va ser el dia que més visites vam rebre al blog. Moltes gràcies a tots per comprendre la nostra situació i, sobretot, per llegir-nos. Per cert, dilluns que ve, probablement, sentireu la sintonia del Punts Suspensius a l'hora habitual, les 9 del vespre, però en lloc d'un programa de dues hores, trobareu un petit comunicat des del qual ens acomiadarem de tots vosaltres. Tot i així, seguirem escrivint des del Exili, ara, provisional. (Because times they are a-chengin’ – Bob Dylan, 1964)
Fins aviat.
Víctor, de l'equip del Blog del Punts Suspensius
dimecres, d’abril 09, 2008
EDITORIAL: ENS APARTEM DEL PUNTS SUSPENSIUS
És trist que coses així passin, però el temps passa inexorablement i molts cops és el propi temps el que erosiona els projectes i els converteix en alguna cosa diferent a allò que et planteges. Això es el que ha passat amb el Punts Suspensius. Érem cinc companys que durant gairebé un any hem treballat colze amb colze per tirar endavant un projecte: Fer ràdio de qualitat i no morir en l'intent.
Reconec que la derrota ens ha sobrevingut de manera gairebé imprevisible, potser per un cúmul de causes sobre les quals no en teníem control... potser no. El que sí que es clar és que el temps no ha estat el culpable de destruir els nostres projectes, ni tan sols el temps ha estat la causa de que les tensions entre companys es fessin palpables i evidents. Sempre podem buscar culpables, però no ho farem.
El programa de ràdio Vic, Punts Suspensius va començar ara fa poc menys d'un anys (per uns quants dies de diferència). Érem cinc companys estudiants de periodisme de la Universitat de Vic que teníem ganes de participar en una aventura radiofònica que ens fes obtenir l'experiència que volíem i, a més, ens entretingués a nosaltres i als nostres oients. Tot va començar força bé. Primer el programa era d'una hora, a l'estiu el vam poder estendre a dues hores i al setembre (quan acaba la temporada d'estiu), vam poder mantenir el nou format més extens.
Era una oportunitat per demostrar-nos a nosaltres mateixos que valíem per fer el que volíem fer, que amb una mica d'esforç i molt cor podíem dir allò que volíem dir, que podíem crear un programa diferent i digne d'existir. Aquesta oportunitat em va fer créixer (personalment) com a persona i futur professional del periodisme. I sé que encara podria créixer més, junt als meus companys.
Però resulta que un dia te n'adones que estàs ficat fins al coll en un projecte que comença a ser cada cop més pantanós. Sembla com tot allò que semblava sòlid es torni fum. Entre els companys sorgeix un malestar incomprensible que acaba en el que, des de un principi, un servidor es temia: He d'abandonar el Punts Suspensius.
No ens fan fora des de la ràdio, no ens censuren, no ens fan una oferta millor... simplement HE de marxar per poder solucionar un problema que, d'alguna altra manera, només s'hagués congelat fins tronar a ressorgir amb més ímpetu que abans. I resulta que en la meva desesperació m'hi trobo dos companys, en Roger i en Marc, que es troben en la mateixa situació que jo.
Dilluns passat vam transmetre a les altres dues integrants del programa els nostres desigs d’abandonar el Punts Suspensius. Elles es mereixen mantenir-lo, ja que la idea original va ser seva. Nosaltres abandonem per fer justícia, no per gust.
Per aquesta raó, perquè no volem abandonar el projecte completament, hem decidit mantenir el blog de manera paral·lela, tot i que com a alternativa al programa radiat. Arriba una època complicada, una mena d'EXILI voluntari, però no desitjat. Sempre voldrem recuperar allò que amb el nostre esforça i repeteixo, amb molt de cor, vam construir entre tots. Potser aquest dia no arriba mai, però si una cosa es clara és que els grans avenços parteixen de grans desigs.
Fins aviat
(Víctor, de l'equip del Blog del Punts Suspensius)
dissabte, d’abril 05, 2008
Thomas Beattie, el primer home embarassat? Què en penseu?
Aquesta setmana hem conegut la història d'aquest transexual que està esperant un bebè. Aquí teniu un fragment d'una entrevista en què parla del seu embaràs.
Autèntic, la nova discoteca de la comarca, al Punts Suspensius
Durant moltes setmanes al Noctàmbul hem anat a discoteques de tot Catalunya i hem deixat una mica de banda, la comarca d’Osona. Dons bé aquesta setmana ens quedem aquí i anem a la nova discoteca de Vic: Autèntic. Una discoteca recent estrenada ja que només fa dues setmanes que està en marxa.
Sales:
- la primera de les sales, que seria la principal, està decorada amb un estil dels anys 60/70 i les parets estan pintades de color vermell, taronja, groc, (de fet tota la discoteca està pintada amb els mateixos colors, l’únic que canvia són les formes, en una hi ha ralles, a l’altre cercles...) Hi ha dues barres i la cabina del DJ. I just a sobre de la cabina hi ha una pantalla on es projecten videoclips.
- A través d’unes escales accedim a la segona planta, on hi ha una altra sala. Amb una barra, sofàs de color blanc molts grans que semblen llits. I esta envoltada per vidres a través dels quals es pot veure la sala principal (l’anterior), seria com una peixera. També hi ha taules amb tamborets, per aquells que busquen una mica més de tranquil·litat.
- Tercera sala
Curiositats:
- música anys 60/70/80 però també actual
- la mateixa música a totes les sales
Sales:
- la primera de les sales, que seria la principal, està decorada amb un estil dels anys 60/70 i les parets estan pintades de color vermell, taronja, groc, (de fet tota la discoteca està pintada amb els mateixos colors, l’únic que canvia són les formes, en una hi ha ralles, a l’altre cercles...) Hi ha dues barres i la cabina del DJ. I just a sobre de la cabina hi ha una pantalla on es projecten videoclips.
- A través d’unes escales accedim a la segona planta, on hi ha una altra sala. Amb una barra, sofàs de color blanc molts grans que semblen llits. I esta envoltada per vidres a través dels quals es pot veure la sala principal (l’anterior), seria com una peixera. També hi ha taules amb tamborets, per aquells que busquen una mica més de tranquil·litat.
- Tercera sala
Curiositats:
- música anys 60/70/80 però també actual
- la mateixa música a totes les sales
dilluns, de març 24, 2008
Tanquem el Punts Suspensius fins el dilluns 31 de març!!
Dilluns de Pasqua!!! Tanquem el Punts Suspensius fins el pròxim dilluns 31 de març. Que passeu molt bona setmana!!!!
El que no tanca és el nostre blog i per això us deixem amb dos vídeos d'un grup joves actors, Improv Everywhere, que s'han proposat fer bromes pels carrers de Nova York. Aquí en teniu dues: la primera consisteix en parar el temps a l'estació central, i l'altre, un suïcida que vol saltar des d'un edifici moooooolt alt.
FROZEN GRAN CENTRAL
SUICIDE JUMPER
No us ho perdeu!!!! I si voleu veure més bromes d'aquest grup d'actors: http://www.youtube.com/user/ImprovEverywhere
Punts Suspensius cada dilluns de 21:00 a 23:00!!!!!
dimarts, de març 18, 2008
AQUESTA SETMANA SANTA HEM ANAT DE FESTA A LA SALA METRO
Al Noctàmbuls d’aquesta Setmana Santa hem anat cap a les terres de Tarragona, més concretament a la Sala Metro d’Amposta. Es tracta d’una discoteca mitjana amb capacitat per unes dues mil persones i és una de les sales més noves de les terres de l’Ebre. Situació:
- al polígon industrial Les Tosses d’Amposta. És bastant fàcil de reconèixer ja que la façana és de color verd llampant i posa SALA METRO ben gran, així que no hi ha pèrdua.
La Sala Metro consta de tres sales:
- SALA PRINCIPAL: on hi predominen els colors foscos vermell-morat, taronges pàl•lids, negres... Al mig de la sala hi ha diferents pòdiums on els go-go’s de la sala animen el personal durant tota la nit. En aquesta mateixa sala hi ha un altre pis que voreja la primera planta, perquè els més atrevits ballin al ritme dels gogos de la planta baixa. La música d’aquesta sala és house, progressive i trance.
- SEGONA SALA: seria la sala paxanguera i, per tant, hi trobarem música més aviat festivalera. Aquesta es caracteritza per la seva decoració, perquè el sostre està ple de ferros que simulen vies i cadascuna d’elles acaba amb una bola platejada simulant un planeta. A més a més, també té grans pantalles on es poden visionar videoclips.
- SALA VIP: és la sala més petita i hi podrem escoltar música underground. Aquí hi ha un ambient més tranquil i això es nota en la decoració que és de color blau elèctric i platejat, i espelmes darrere les barres.
Curiositats:
- obre els divendres i dissabte de 12 de la nit a 7 del matí
- cada setmana hi ha un espectacle diferent
- l’entrada és d’uns 10 i 15 euros
- aquesta setmana se celebra la festa romana, però com a punt d’interès sapigueu que el dia 22 hi haurà AMOR, la concursant de GH.
- al polígon industrial Les Tosses d’Amposta. És bastant fàcil de reconèixer ja que la façana és de color verd llampant i posa SALA METRO ben gran, així que no hi ha pèrdua.
La Sala Metro consta de tres sales:
- SALA PRINCIPAL: on hi predominen els colors foscos vermell-morat, taronges pàl•lids, negres... Al mig de la sala hi ha diferents pòdiums on els go-go’s de la sala animen el personal durant tota la nit. En aquesta mateixa sala hi ha un altre pis que voreja la primera planta, perquè els més atrevits ballin al ritme dels gogos de la planta baixa. La música d’aquesta sala és house, progressive i trance.
- SEGONA SALA: seria la sala paxanguera i, per tant, hi trobarem música més aviat festivalera. Aquesta es caracteritza per la seva decoració, perquè el sostre està ple de ferros que simulen vies i cadascuna d’elles acaba amb una bola platejada simulant un planeta. A més a més, també té grans pantalles on es poden visionar videoclips.
- SALA VIP: és la sala més petita i hi podrem escoltar música underground. Aquí hi ha un ambient més tranquil i això es nota en la decoració que és de color blau elèctric i platejat, i espelmes darrere les barres.
Curiositats:
- obre els divendres i dissabte de 12 de la nit a 7 del matí
- cada setmana hi ha un espectacle diferent
- l’entrada és d’uns 10 i 15 euros
- aquesta setmana se celebra la festa romana, però com a punt d’interès sapigueu que el dia 22 hi haurà AMOR, la concursant de GH.
LES TORTURADORES NAZIS
ILSE KOCH 
Al 1906, a la ciutat alemanya de Dresde va néixer Ilse Koch. Era una nena pelroja, d’aspecte alegre i que va fer-se popular entre els seus amics. Va fer vida rural, fins que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar a una fàbrica, y després, per ser venedora a una llibreria. Per aquells temps Ilse va tenir algunes aventures amb membres de les SS que freqüentaven la seva llibreria. Així va aconseguir convertir-se en secretaria d’alguns d’aquests oficials. Va ser escollida aleshores per Heinrich Himmler, cap de les forces especials de Hitler, les SS, per casar-se amb Karl Koch, oficial nazi que poc després seria destinat a dirigir el camp de concentració situat a les afores de Berlín, Sachsenhausen.
Karl Koch tenia una especialitat: torturava als presos colpejant-los amb un fuet que tenia fulles d’afaitar incrustades. Ilse Koch no va tenir problemes per conviure amb el seu marit. De fet s’alegrava d’haver passat de ser una simple camperola a ser la dona d’un oficial nazi. Al 1939 Karl va ser ascendit a comandant a una nova instal·lació: Buchenwald, a la regió de Weimar. Allà hi arribaven presos polítics de la guerra al front polonès y també membres de minories, com jueus, gitanos o eslaus. En aquest camp també s’usaven els presoners per fer investigacions mèdiques. S’inoculaven malalties mortals a presos i s’observava com morien, s’els torturava amb fred, calor i mutilacions de tot tipus per saber fins a quin punt el cos humà podia aguantar el dolor, s’els injectaven drogues experimentals per conèixer els seus efectes o es feien esterilitzacions sense anestèsia.
Ilse koch no va ser però innocents, sinó que va contribuir en l’horror del genocidi amb actes cruels i criminals. Ilse es divertia fuetejant als presoners i presoneres que considerava lletjos. Feia que els gossos mosseguessin les dones embarassades per sentir-les cridar, es quedava a la entrada del camp de concentració quan arribaven nous presoners, ensenyant els pits, fingint orgasmes, i convidant als recent arribats a mirar l’espectacle. Si algú ho feia, l’apallissava fins la mort. Un dia, y per pura diversió, va agafar una pistola y va matar 24 persones sense motiu.
Ilse tenia altres aficions. Es banyava setmanalment en una banyera plena de vi de Madeira, per rejovenir-se, tenia relacions sexuals amb membres del camp. De fet una vegada va estar mantenint 12 relacions a la vegada, i això era de domini públic. També organitzava orgies lèsbiques amb les dones dels altres oficials del camp de buchenwald.
Ilse va començar a decorar macabrament el seu hogar amb trofeus dels morts. Feia reduir el cap de les seves víctimes mitjançant processos químics i usava els caps reduïts com pes per subjectar munts de papers. També va ordenar deshollar les seves víctimes i va utilitzar la pell per fer cobertes per a llibres, billeteres i guants. També va fer artesania utilitzant els ossos dels morts.
Ilse seria coneguda com la zorra de buchenwald. Amb l’avanç dels soviètics, Ilse va ser capturada i jutjada, però va ser deixada anar per insuficiència de proves al 1951, després de complir 4 anys de cadena perpetua. Al 1967 vas ser capturada de nou y va ser jutjada. Al 1 de setembre de 1967 va lligar els llençols del llit de la seva garjola i es va ahorcar. Havía escrit una carta al seu fill en la que assegurava que no s’arrepentía dels seus actes i culminava dient : “No hi ha una altra sortida per a mi, la mort es la única alliberació”.
IRMA GRESE
Al 1923 naixia una altra assassina que seria coneguda, posteriorment com “la gossa de Belsen. Era filla de un lleter afiliat al partit nazi. La seva mare s’havia suïcidat anys abans. Imama va abandonar la escola als 15 anys. Va unir-se a les joventuts hitlerianes i va servir en un sanatori de les SS. Va tractar de fer-se infermera però no va passar les proves. Després es va allistar per entrar de vigilant al camp de Ravensbruck, raó per la qual el seu pare la va expulsar de casa.
Al 1943 va entrar a treballar com a guarda a Auschwitz i cap al final d’aquell any va ser ascendida a supervisora. Tenia al seu càrrec unes 30.000 dones jueves. Va tornar a Ravensbruck anys després i finalment va anar a parar al camp de concentració de Belsen. Imma sempre va ser recordada com una sàdica. Utilitzava les seves pesades botes per patejar fins la mort a presoneres. També feia servir el fuet i la pistola. A més va fer que gossos que portaven molts dies sense menjar ataquessin les presoneres, ja fossin joves nenes o ancianes i que els gossos les devoressin.
Va assassinar y torturar nenes, ja que li encantava sentir-ne els crits. Va cometre abusos sexuals amb moltes preses. Utilitzava la pell de les seves víctimes per fer la coberta de les llampares. Als 22 anys va ser executada a la forca. Això passava al 13 de desembre de 1945. les seves últimes paraules les va dirigir al seu executor y van ser: ràpid.
Al 1906, a la ciutat alemanya de Dresde va néixer Ilse Koch. Era una nena pelroja, d’aspecte alegre i que va fer-se popular entre els seus amics. Va fer vida rural, fins que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar a una fàbrica, y després, per ser venedora a una llibreria. Per aquells temps Ilse va tenir algunes aventures amb membres de les SS que freqüentaven la seva llibreria. Així va aconseguir convertir-se en secretaria d’alguns d’aquests oficials. Va ser escollida aleshores per Heinrich Himmler, cap de les forces especials de Hitler, les SS, per casar-se amb Karl Koch, oficial nazi que poc després seria destinat a dirigir el camp de concentració situat a les afores de Berlín, Sachsenhausen.
Karl Koch tenia una especialitat: torturava als presos colpejant-los amb un fuet que tenia fulles d’afaitar incrustades. Ilse Koch no va tenir problemes per conviure amb el seu marit. De fet s’alegrava d’haver passat de ser una simple camperola a ser la dona d’un oficial nazi. Al 1939 Karl va ser ascendit a comandant a una nova instal·lació: Buchenwald, a la regió de Weimar. Allà hi arribaven presos polítics de la guerra al front polonès y també membres de minories, com jueus, gitanos o eslaus. En aquest camp també s’usaven els presoners per fer investigacions mèdiques. S’inoculaven malalties mortals a presos i s’observava com morien, s’els torturava amb fred, calor i mutilacions de tot tipus per saber fins a quin punt el cos humà podia aguantar el dolor, s’els injectaven drogues experimentals per conèixer els seus efectes o es feien esterilitzacions sense anestèsia.
Ilse koch no va ser però innocents, sinó que va contribuir en l’horror del genocidi amb actes cruels i criminals. Ilse es divertia fuetejant als presoners i presoneres que considerava lletjos. Feia que els gossos mosseguessin les dones embarassades per sentir-les cridar, es quedava a la entrada del camp de concentració quan arribaven nous presoners, ensenyant els pits, fingint orgasmes, i convidant als recent arribats a mirar l’espectacle. Si algú ho feia, l’apallissava fins la mort. Un dia, y per pura diversió, va agafar una pistola y va matar 24 persones sense motiu.
Ilse tenia altres aficions. Es banyava setmanalment en una banyera plena de vi de Madeira, per rejovenir-se, tenia relacions sexuals amb membres del camp. De fet una vegada va estar mantenint 12 relacions a la vegada, i això era de domini públic. També organitzava orgies lèsbiques amb les dones dels altres oficials del camp de buchenwald.Ilse va començar a decorar macabrament el seu hogar amb trofeus dels morts. Feia reduir el cap de les seves víctimes mitjançant processos químics i usava els caps reduïts com pes per subjectar munts de papers. També va ordenar deshollar les seves víctimes i va utilitzar la pell per fer cobertes per a llibres, billeteres i guants. També va fer artesania utilitzant els ossos dels morts.
Ilse seria coneguda com la zorra de buchenwald. Amb l’avanç dels soviètics, Ilse va ser capturada i jutjada, però va ser deixada anar per insuficiència de proves al 1951, després de complir 4 anys de cadena perpetua. Al 1967 vas ser capturada de nou y va ser jutjada. Al 1 de setembre de 1967 va lligar els llençols del llit de la seva garjola i es va ahorcar. Havía escrit una carta al seu fill en la que assegurava que no s’arrepentía dels seus actes i culminava dient : “No hi ha una altra sortida per a mi, la mort es la única alliberació”.
IRMA GRESE
Al 1923 naixia una altra assassina que seria coneguda, posteriorment com “la gossa de Belsen. Era filla de un lleter afiliat al partit nazi. La seva mare s’havia suïcidat anys abans. Imama va abandonar la escola als 15 anys. Va unir-se a les joventuts hitlerianes i va servir en un sanatori de les SS. Va tractar de fer-se infermera però no va passar les proves. Després es va allistar per entrar de vigilant al camp de Ravensbruck, raó per la qual el seu pare la va expulsar de casa.
Al 1943 va entrar a treballar com a guarda a Auschwitz i cap al final d’aquell any va ser ascendida a supervisora. Tenia al seu càrrec unes 30.000 dones jueves. Va tornar a Ravensbruck anys després i finalment va anar a parar al camp de concentració de Belsen. Imma sempre va ser recordada com una sàdica. Utilitzava les seves pesades botes per patejar fins la mort a presoneres. També feia servir el fuet i la pistola. A més va fer que gossos que portaven molts dies sense menjar ataquessin les presoneres, ja fossin joves nenes o ancianes i que els gossos les devoressin.
Va assassinar y torturar nenes, ja que li encantava sentir-ne els crits. Va cometre abusos sexuals amb moltes preses. Utilitzava la pell de les seves víctimes per fer la coberta de les llampares. Als 22 anys va ser executada a la forca. Això passava al 13 de desembre de 1945. les seves últimes paraules les va dirigir al seu executor y van ser: ràpid.
dilluns, de març 17, 2008
Avui al Punts Suspensius hem entrevistat a Teo Rodríguez, l'autor dels relats de misteri dels programes Milenio3 i Quarto milenio
Teo Rodríguez és l'autor dels relats de misteri més famosos del món televisiu i radiofònic. Segons ell "el miedo no se define; el miedo se siente". Teo Rodríguez ha parlat sobre els seus inicis en aquest món, com es va introduir en el món de la ràdio amb Iker Jimenez i també com s'inspira per escriure els seus relats.
"Me gustaría publicar alguno de mis relatos. Pero es difícil porque publicar un relato no es lo mismo que publicar una novela", això és el què ha dit Teo Rodriguez quan li hem preguntat sobre el seu futur.
Podeu escoltar els relats de Teo Rodríguez al programa Milenio 3 de la cadena SER cada dissabte de 1:30 a 3:00 de la matinada i els diumenges de 1:00 a 3:00. I si us interessa aquest món del misteri aquí us deixem amb la seva pàgina web: http://www.teorodriguez.com
Webs relacionades:
http://www.cuatro.com/programas/entretenimiento/cuartomilenio/
http://www.cadenaser.com/milenio3/
Punts Suspensius cada dilluns de 21:00 a 23:00.
"Me gustaría publicar alguno de mis relatos. Pero es difícil porque publicar un relato no es lo mismo que publicar una novela", això és el què ha dit Teo Rodriguez quan li hem preguntat sobre el seu futur.
Podeu escoltar els relats de Teo Rodríguez al programa Milenio 3 de la cadena SER cada dissabte de 1:30 a 3:00 de la matinada i els diumenges de 1:00 a 3:00. I si us interessa aquest món del misteri aquí us deixem amb la seva pàgina web: http://www.teorodriguez.com
Webs relacionades:
http://www.cuatro.com/programas/entretenimiento/cuartomilenio/
http://www.cadenaser.com/milenio3/
Punts Suspensius cada dilluns de 21:00 a 23:00.
diumenge, de març 16, 2008
Molt aviat al Punts Suspensius....... farem un cafè amb Xavi Canalias!!!
Voleu saber com és en Xavi Canalias? Voleu conèixer el locutor de ràdio que us fa remoure els llençols cada dia a Radio Flaixbac? No sabeu qui s'amaga darrere la veu que sona cada dia d'11 a 2 de la matinada..? Dons molt aviat al Punts Suspensius podreu escoltar una entrevista en exclusiva amb ell.Punts Suspensius cada dilluns de 9 a 11 del vespre!! Us hi esperem!!
divendres, de març 14, 2008
Club&Loft de Platja d'Aro, va ser la discoteca del Noctàmbuls d'aquesta setmana
Al Noctàmbuls d’aquesta setmana vàrem anar fins la Costa Brava a la discoteca Club & Loft de Platja d’Aro per intentar combatre el fred hivernal d’aquests dies.
Situació:
Avinguda S’Agaró, 120 de Platja d’Aro (Girona). Per aquells que aneu més perduts, és al costat del mític parc d’atraccions Pepe’s.
Característiques:
Tres sales:
SALA LOFT (principal): la sala més àmplia i sofisticada. La decoració és “curiosa”, ja que allò que més crida l’atenció són uns sofàs vermells en forma de llavis (semblants als que hi ha al Museu Dalí de Figueres). És una sala molt minimalista, en què el toc de color és donat per unes plaques daurades i brillants penjades a la paret. Està dotada amb les últimes tecnologies en il·luminació que són, sens dubte, la seva gran atracció. Hi predominen tres colors: el blau cel de les barres, el lila de la sala principal (projeccions d’onades a la paret) i el fúcsia del passadís on hi ha taules i tamborets). A més, hi ha una gran columna central en què hi projecten vídeoclips dels grups actuals més exitosos. La música predominant és el house, el techno i el dance.
LE CLUB: com en gairebé totes les discoteques, el Club & Loft Platja d’Aro també compta amb una sala més reservada i tranquil·la. La decoració de Le Club és més detallista i es divideix en dues parts clarament diferenciades: l’espai que simbolitza el dia, amb el predomini de colors taronges i torrats; i el que simbolitza la nit, de colors més foscos. En aquesta part, darrera la barra està pintada de color blau marí amb puntets grocs, que fa recordar a les nits estrellades d’estiu. La il·luminació és gairebé oposada: a l’espai de dia colors grocs, mentre que a l’espai de nit llums blaves. Entremig de les dues parts, hi ha una gran cúpula daurada i es caracteritza pels llums liles, que simbolitzen la posta de sol. La música aquí és una mica més tranquil·la, amb els millors èxits dels anys 90, música pop i llatina.
THE TERRACE: com en totes les discoteques costaneres, no hi pot faltar la terrassa per prendre l’aire. La decoració de The Terrace és sòbria, amb el predomini dels colors blancs de les carpes i el marró de la fusta. Però allò que sens dubte enganxa és la piscina que hi ha al centre, tota envoltada de plantes tropicals. Just davant de la piscina, hi ha una gran pantalla gegant en què tot allò que hi projecten es reflecteix, al mateix temps, a la piscina. Al voltant hi ha taules i cadires per seure tranquil·lament. La il·luminació és menys homogènia, ja que surt de petits fanals i espelmes situades al voltant de la piscina i de les taules. La música, en aquest cas, és més chill out, per tal de gaudir d’una vetllada més tranquil·la.
Curiositats:
- white house sessions: el tercer divendres de cada mes es fan sessions del house més pur i actual, amb la presència dels millors dj’s internacionals
Situació:
Avinguda S’Agaró, 120 de Platja d’Aro (Girona). Per aquells que aneu més perduts, és al costat del mític parc d’atraccions Pepe’s.
Característiques:
Tres sales:
SALA LOFT (principal): la sala més àmplia i sofisticada. La decoració és “curiosa”, ja que allò que més crida l’atenció són uns sofàs vermells en forma de llavis (semblants als que hi ha al Museu Dalí de Figueres). És una sala molt minimalista, en què el toc de color és donat per unes plaques daurades i brillants penjades a la paret. Està dotada amb les últimes tecnologies en il·luminació que són, sens dubte, la seva gran atracció. Hi predominen tres colors: el blau cel de les barres, el lila de la sala principal (projeccions d’onades a la paret) i el fúcsia del passadís on hi ha taules i tamborets). A més, hi ha una gran columna central en què hi projecten vídeoclips dels grups actuals més exitosos. La música predominant és el house, el techno i el dance.
LE CLUB: com en gairebé totes les discoteques, el Club & Loft Platja d’Aro també compta amb una sala més reservada i tranquil·la. La decoració de Le Club és més detallista i es divideix en dues parts clarament diferenciades: l’espai que simbolitza el dia, amb el predomini de colors taronges i torrats; i el que simbolitza la nit, de colors més foscos. En aquesta part, darrera la barra està pintada de color blau marí amb puntets grocs, que fa recordar a les nits estrellades d’estiu. La il·luminació és gairebé oposada: a l’espai de dia colors grocs, mentre que a l’espai de nit llums blaves. Entremig de les dues parts, hi ha una gran cúpula daurada i es caracteritza pels llums liles, que simbolitzen la posta de sol. La música aquí és una mica més tranquil·la, amb els millors èxits dels anys 90, música pop i llatina.
THE TERRACE: com en totes les discoteques costaneres, no hi pot faltar la terrassa per prendre l’aire. La decoració de The Terrace és sòbria, amb el predomini dels colors blancs de les carpes i el marró de la fusta. Però allò que sens dubte enganxa és la piscina que hi ha al centre, tota envoltada de plantes tropicals. Just davant de la piscina, hi ha una gran pantalla gegant en què tot allò que hi projecten es reflecteix, al mateix temps, a la piscina. Al voltant hi ha taules i cadires per seure tranquil·lament. La il·luminació és menys homogènia, ja que surt de petits fanals i espelmes situades al voltant de la piscina i de les taules. La música, en aquest cas, és més chill out, per tal de gaudir d’una vetllada més tranquil·la.
Curiositats:
- white house sessions: el tercer divendres de cada mes es fan sessions del house més pur i actual, amb la presència dels millors dj’s internacionals
dimarts, de març 04, 2008
La veritable història de Neró
L’últim Juli-Claudi real
Al 12 d’Octubre de l’any 56 d.C. a Roma moria Tiberi Claudi César August Germànic, més conegut com l’Emperador Claudi. A l’any 49, Claudi es va casar amb la seva neboda Agripina. Era el seu quart matrimoni. Agripina tenia un fill amb un senador, però va aconseguir que Claudi l’adoptés com a fill propi. Aquest noi seria conegut més endavant com a Neró.
Agripina, que pretenia que Neró aconseguís el poder, va enverinar amb bolets verinosos a Claudi, però aquests només li van causar uns problemes intestinals. Poc després Agripina va tornar a provar assassinar a Neró utilitzant la mateixa tècnica dels bolets i el resultat va ser l’esperat. La nit del 12 d’octubre de l’any 56 D.C, Claudi moria i cedia el poder al seu fill adoptiu Neró, en detriment del seu fill natural del seu tercer matrimoni, anomenat Britànic.
Neró al poder
Quan el jove Tiberi Claudi Neró Dominicà César, es a dir Neró, de 16 anys, va pujar al tro de Roma, es va trobar davant d’un imperi immens, de fronteres inabastables, però amb problemes interns molt grans. La noblesa romana desitjava més poder i els pobles del nord no volien compartir les seves terres amb els romans.
El que va realment acabar amb la imatge pública de Neró, especialment dins dels cercles de més poder a roma, va ser la suposada relació incestuosa amb la seva pròpia mare, Agripina i els diversos episodis d’assassinat que es van aleshores cometre. Es diu que Claudi podria haver estat mort per Neró, en comptes de per Agripina, però no s’ha pogut confirmar mai. Tampoc era oficial, tot i ser un rumor molt extés entre la noblesa romana, que l’assassinat d’Agripina, mare de Neró, havia estat encarregat per l’aleshores emperador de Roma. Britànic, germanastre de Neró i fill natural de l’anterior governant, va ser assassinat per Neró, ni tan sols es va prendre la molèstia d’ordenar la seva mort.
Altres assassinats comesos per Neró van arribar més lluny del que ningú pogués esperar mai. La seva primera dona, Octavia, filla de Claudi i germana del ja desaparegut Britànic, estava en un avançat estat de gestació. A les seves entranyes duia qui hauria de ser el sisè emperador de la dinastia Julia-Claudia, però en un atac d’ira, Neró la va patejar fins matar-la. Òbviament les esperances de descendència van desaparèixer en aquest moment.
El senat no aprovava el govern de Nero i va planejar en diverses ocasions plans que podrien acabar amb l’Imperi o almenys amb la dinastia Julia-Claudia. Ja aleshores sonava un nom com a possible relleu; Vespasiá, de la que després seria la dinastia Flavia.
Neró va tenir notícies d’aquestes confabulacions, i v
a dur a terme, en dos ocasions, matances de senadors que van afligir tota roma.
L’altre vida de Neró
Neró no només era dèspota i violent. Tenia un costat cínic i sarcàstic, que en molts casos servia per amagar la seva personalitat depravada. En una ocasió es va disfressar de dona i va simular un casament amb Pitàgores. Més tard es va ajuntar amb un jove llibert, Esporus a qui va fer castrar per convertir-lo en dona.
D’altra banda, Neró va ser sempre reconegut com un governant que, fora de l’àmbit privat, va ser ben vist entre la gent de menys poder adquisitiu de l’imperi. Especialment a l’Orient de l’Imperi, les classes més baixes gaudien d’un govern que mai els havia afavorit tant com fins aleshores. Però aquesta només era una de les cares de la moneda. Els cristians van patir durant l’època de Neró, la persecució més violenta que havien patit.
Les guerres d’independència també van estar molt freqüents a l’última època de la dinastia Julia-Claudia i van comportar els pitjors mals de cap a Roma.
L’incendi de roma
Un dels passatges més famosos de la història de Roma és la del gran incendi de la capital de l’imperi a l’any 64. Es diu que durant els 9 dies que va durar el foc, Neró no va fer res. En aquella època Neró escrivia un poema sobre la destrucció de Troya després de la Guerra. Els seus detractors van acusar-lo de provocar l’incendi per trobar la font d’inspiració que necessitava per escriure la seva obra. Altres van ser més
realistes i van assegurar que els plans urbanístics de Neró van ser la causa per la qual el foc va ser provocat.
La realitat ens diu que l’incendi va ser, segurament, fortuït. Es va provocar a un magatzem i es va estendre ràpidament pels turons propers. Els carrers estrets i la massa de gent en fuga va ajudar a propagar els morts. Neró, però va invertir molts diners en la reconstrucció de Roma i en l’ajut als damnificats.
La fí de Neró
Després de les revoltes a les províncies i d’un intent de canvi en les estructures polítiques, Nerò es va trobar sense suport. De fet va començar una mena de guerra civil que pretenia canviar l’ordre de l’imperi. El 6 de juny de l’any 68, Neró, que es trobava a les afores de roma, es va suïcidar, abans de ser empresonat pels seus rivals. Vespasià va ser qui va, després d’un any d’anarquia, reinstaurar el poder a Roma i qui va fundar la dinastia Flavia, que representaria una nova etapa de l’imperi, on l’autocràcia ja no tenia lloc. L’emperador boig va morir i amb ell la tirania de temps passats.
dissabte, de març 01, 2008
L'Albert Molina va ser el convidat de la setmana passada
L'Albert Molina, un noi de 22 anys que estudia periodisme a la UVIC va ser el convidat d'aquest dilluns passat al Punts Suspensius. Amb ell varem parlar sobre els avantatges i els inconvenients de viure en un pis d'estudiants, i també com és de diferent la vida en una petita ciutat, com és Vic, respecte la vida a Barcelona.I recordeu que aquest DILLUNS 3 DE MARÇ farem un Cafè amb... QUECO NOVELL, un dels actors i humoristes més divertits del Polònia.
No us ho perdeu!
dijous, de febrer 28, 2008
I'm fuckin' Matt Damon (...And Ben Affleck!!)
aqui un parell de videos, relacionats amb el cinema, de gran impacte visual!
Ens situem: Jimmy Kimmel Live! és un dels molts Late Shows dels Estats Units, i està presentat, com el seu nom indica, pel humorista Jimmy Kimmel. El cas és que el programa va fer 5 anys, i Sarah Silverman, una còmica col·laboradora del programa, i nòvia del presentador, Jimmy Kimmel, va celebrar aquest cinquè aniversari fent un video bastant particular on li confessava al seu novio... Que és tirava a en Matt Damon.
http://www.youtube.com/watch?v=WLG3S5WzHig
La "venjança" de Jimmy Kimmel no és va fer esperar, i amb la col·laboració d'actors com Brad Pitt, Robin Williams, Cameron Díaz o Harrison Ford, entre d'altres, li deia a Sarah Silverman (i a Matt Damon) que ell... es tirava a Ben Affleck!
http://www.youtube.com/watch?v=sIQrBouWRiE&feature=related
I'm fuckin' Ben Affleck!
Els videos estan en inglès però s'entenen bé!
P.D: Mai més podré veure igual a Harrison Ford
Ens situem: Jimmy Kimmel Live! és un dels molts Late Shows dels Estats Units, i està presentat, com el seu nom indica, pel humorista Jimmy Kimmel. El cas és que el programa va fer 5 anys, i Sarah Silverman, una còmica col·laboradora del programa, i nòvia del presentador, Jimmy Kimmel, va celebrar aquest cinquè aniversari fent un video bastant particular on li confessava al seu novio... Que és tirava a en Matt Damon.
http://www.youtube.com/watch?v=WLG3S5WzHig
La "venjança" de Jimmy Kimmel no és va fer esperar, i amb la col·laboració d'actors com Brad Pitt, Robin Williams, Cameron Díaz o Harrison Ford, entre d'altres, li deia a Sarah Silverman (i a Matt Damon) que ell... es tirava a Ben Affleck!
http://www.youtube.com/watch?v=sIQrBouWRiE&feature=related
I'm fuckin' Ben Affleck!
Els videos estan en inglès però s'entenen bé!
P.D: Mai més podré veure igual a Harrison Ford
El cafè amb... Queco Novell
Dilluns 3 de març entrevistarem l'actor més extrovertit del Polònia
Sí, sí, ho heu llegit bé. El pròxim dilluns 3 de març tindrem un convidat d'honor. Farem un cafè amb Queco Novell, el periodista, actor i humorista més divertit del Polònia.
Sabrem com prepara les seves imitacions, com és el dia a dia al Polònia i què li agrada més de la seva feina, entre d'altres coses.
Us esperem el pròxim dilluns 3, de 9 a 11 del vespre.
dimecres, de febrer 27, 2008
Discoteca She, a Vilassar de Mar
Aquest dilluns vam anar de festa a la discoteca SHE, situada a l'Avinguda del Progrés, 30 de la població costanera de Vilassar de Mar.
Característiques:
Una sola sala, amb capacitat per a més de set centes persones. Té les característiques pròpies d’una discoteca situada en un polígon: forma quadrada i sostres molt alts. Per aquest motiu, juguen amb la il·luminació, amb el predomini dels colors blaus i taronges, i amb la decoració pròpia de cada festa (una de les més divertides va ser, sens dubte, la festa amb el DJ Wally López, en què tots els gogo’s i cambrers anaven disfressats del ja mític Wally).
Una sola sala, amb capacitat per a més de set centes persones. Té les característiques pròpies d’una discoteca situada en un polígon: forma quadrada i sostres molt alts. Per aquest motiu, juguen amb la il·luminació, amb el predomini dels colors blaus i taronges, i amb la decoració pròpia de cada festa (una de les més divertides va ser, sens dubte, la festa amb el DJ Wally López, en què tots els gogo’s i cambrers anaven disfressats del ja mític Wally).
Habitualment, al centre de la sala hi ha una gran pantalla en la que es fan retroprojeccions, normalment del directe que grava la càmera en la mateixa discoteca. En aquesta mateixa sala hi ha dues escales, una situada a cada extrem, que permeten anar al pis superior que rodeja tota la sala. Aquestes escales estan il·luminades de color taronja i en la majoria d’ocasions estan reservades pels gogo’s. La música és totalment actual, sens dubte. En funció del dj convidat cada nit es fan sessions amb el predomini de la personalitat de cadascun d’ells. Tot i així, l’estil que la defineix millor és l’electrònic, house, dance i techno.
Curiositats:
- set59: sessions els dissabtes a la tarda pels menors de 18 anys. Cada dissabte, igual que a la discoteca per majors, se celebren sessions amb una temàtica diferent perquè els menors d'edat puguin gaudir d'un ambient d'acord amb la seva edat.
- pots imprimir el flyer, amb el qual tens entrada preferent, des de la seva pàgina web (al costat dret de la pàgina, el flyer de la sessió del divendres 29 de febrer) - existeix una cançó house produïda per Albert Neve i David Oleart, i que compta amb la col·laboració de la discoteca She. La cançó s’anomena She loves.
Informació relacionada:
Estranys suïcidis a Gal·les
El gener de 2007 va marcar l’inici d’una cadena de circumstàncies fatídiques per les regions al sud del País de Gal·les. A una població a la vall de Bridgend, una noia de 18 anys, Dale Crole, va ser trobada morta a un edifici abandonat. Un més després un jove de 19 anys apareixia penjat al mateix lloc i més tard s’hi va trobar un tercer cos, d’un home de 20 anys, amic de les dues víctimes anteriors.
A l’agost es va trobar a prop de la zona el cos d’un noi de 17 anys i dies després es va trobar el cos sense vida de Liam Clarke de 20 anys, amic de Dale Crole, la primera víctima. Un home de 27 anys es va suïcidar a prop de la zona al gener d’aquest any 2008. Gairebé totes les víctimes es coneixien entre sí, cosa que va fer que la policia sospités que hi havia alguna cosa més en aquells estranys suïcidis.
Buscant a l’ordinador d’aquesta noia, Natasha Randall, la policia va trobar que en un portal d’internet, anomenat BEBO, molt popular a Gran Bretanya i que seria una mena d’equivalent del MySpace, una pista importantíssima.
El investigador de la policia, encarregat dels tres primers casos de suïcidi, Philip Walter, va assegurar en una nota de premsa que els casos no es podien relacionar entre sí. D’altra banda a internet, al portal social Bebo, apareixía una pista de vital importància per aquest cas, que lluny de ser la solució, aportava encara més dubtes als processos policials.
La policia, instigada pel ministeri de Justícia del Regne Unit, va reobrir altres casos més antics, fins a 4 que en teoria es van considerar tancats, i dos més, que s’investigaven de manera separada als altres casos que tenien lloc a la zona sud de gales. Fins a 14 van ser les morts que ara s’investigaven simultàniament, en busca de la clau que unís tots aquests suïcidis.
La policia assegura que les connexions entre les víctimes no estan clares en molts casos, ni es creu que els inicis d’aquests estranys suïcidis es trobin a internet. Tot i així, des del govern anglès ja s’han proposat crear una llei o normativa que reguli les informacions sobre suïcidis que es donin a internet. Per exemple, les pàgines web dedicades a explicar els diferents mètodes de suïcidi quedarien prohibides o censurades.
divendres, de febrer 22, 2008
Anem a Bangaloo, una discoteca de Madrid
Al Noctàmbuls d’aquesta setmana hem anat de festa a Madrid, però aquest cop anirem a una discoteca-restaurant en què la seva decoració no es pot deixar perdre. Estem parlant de Bangaloo, situat al carrer General Perón, cantonada Capitán Haya, número 18, baixos.Pels més fans de l’interiorisme aquest és un magnífic lloc per visitar, ja que la decoració ha estat obra de l’interiorista Tomás Alía, conegut en el panorama espanyol per les seves creacions novadores i del tot creatives.
Característiques:
Tot i que en els seus inicis, ara fa uns tres anys, era un restaurant, ja fa una temporada que també és discoteca. Té dos espais diferents:
Restaurant (La tavola di Bangaloo) de dues plantes amb decoració totalment oriental. La primera planta, anomenada Sala Vermella, hi predomina el vermell dels llums i el blanc dels seients. En la segona planta hi ha la Sala Verda, tal com diu el nom, les parets i la il·luminació és de color verd, mentre que el mobiliari és blanc. Pels més fans de la cuina italiana aquest és un bon lloc, ja que el chef Fabio Spadea se n’encarrega. Ell la defineix com a “cuina d’avantguarda amb el sabor de la més alta cuina italiana amb matisos tradicionals sicilians”.
Discoteca (situada en un soterrani) es divideix en tres:
1. Bangaloo Club (sala principal): decoració molt sofisticada i exòtica, amb el predomini dels colors blaus de les parets i el blanc dels sofàs. Allò que crida més l’atenció són les grans columnes daurades de metacrilat situades al centre de la sala (semblants a les columnes gregues). A un lateral hi ha una gran pantalla de plasma que projecta diferents imatges en moviment inconnexes entre sí. Gràcies al brillant de les columnes, aquestes imatges s’hi reflecteixen.
2. La Jaima (espai vip): situat al final de la sala principal i diferenciat de la resta per una barana de fusta blanca. Decoració amb dues barreges d’estils: l’àrab (coixins daurats, taules per prendre el te i els llums de ferro forjat) i modernista (colors utilitzats: lila i marró i el metacrilat de les parets).
3. la Sala dels Miralls (sala d’espera/recepció): Estil totalment modernista. Tal com el nom indica, està ple de miralls modernistes (els típics amb el marc gruixut i daurat). Tot i que el color predominant és el fúcsia de les parets i els sofàs, que són de vellut, les taules i els llums són de color daurat.
La música canvia a mesura que passa la nit. Durant el sopar, els Dj’s residents ofereixen una música d’ambient, com la Motown, so Filadèlfia o Electro Lounge (estil chill out). Més tard, pels amants de les pistes de ball s’ofereix el millor Funk, House, Disco i Electro del moment.
Curiositats:
- Organització de diferents esdeveniments amb la presència de Dj’s coneguts del panorama actual, com Loui Vega o Julio Torres.
- Els dimecres a la nit, Bangaloo s’obre per oferir el millor funky.
- Té una sala de premsa
- A la pàgina web ofereixen diferents arxius en format PDF del dissenyador del local, de la música que es pot escoltar, de les notes de premsa i de diferents articles de la discoteca publicats en revistes d’oci i decoració.
Restaurant (La tavola di Bangaloo) de dues plantes amb decoració totalment oriental. La primera planta, anomenada Sala Vermella, hi predomina el vermell dels llums i el blanc dels seients. En la segona planta hi ha la Sala Verda, tal com diu el nom, les parets i la il·luminació és de color verd, mentre que el mobiliari és blanc. Pels més fans de la cuina italiana aquest és un bon lloc, ja que el chef Fabio Spadea se n’encarrega. Ell la defineix com a “cuina d’avantguarda amb el sabor de la més alta cuina italiana amb matisos tradicionals sicilians”.Discoteca (situada en un soterrani) es divideix en tres:
1. Bangaloo Club (sala principal): decoració molt sofisticada i exòtica, amb el predomini dels colors blaus de les parets i el blanc dels sofàs. Allò que crida més l’atenció són les grans columnes daurades de metacrilat situades al centre de la sala (semblants a les columnes gregues). A un lateral hi ha una gran pantalla de plasma que projecta diferents imatges en moviment inconnexes entre sí. Gràcies al brillant de les columnes, aquestes imatges s’hi reflecteixen.
2. La Jaima (espai vip): situat al final de la sala principal i diferenciat de la resta per una barana de fusta blanca. Decoració amb dues barreges d’estils: l’àrab (coixins daurats, taules per prendre el te i els llums de ferro forjat) i modernista (colors utilitzats: lila i marró i el metacrilat de les parets).
3. la Sala dels Miralls (sala d’espera/recepció): Estil totalment modernista. Tal com el nom indica, està ple de miralls modernistes (els típics amb el marc gruixut i daurat). Tot i que el color predominant és el fúcsia de les parets i els sofàs, que són de vellut, les taules i els llums són de color daurat.
La música canvia a mesura que passa la nit. Durant el sopar, els Dj’s residents ofereixen una música d’ambient, com la Motown, so Filadèlfia o Electro Lounge (estil chill out). Més tard, pels amants de les pistes de ball s’ofereix el millor Funk, House, Disco i Electro del moment.
Curiositats:
- Organització de diferents esdeveniments amb la presència de Dj’s coneguts del panorama actual, com Loui Vega o Julio Torres.
- Els dimecres a la nit, Bangaloo s’obre per oferir el millor funky.
- Té una sala de premsa
- A la pàgina web ofereixen diferents arxius en format PDF del dissenyador del local, de la música que es pot escoltar, de les notes de premsa i de diferents articles de la discoteca publicats en revistes d’oci i decoració.
Informació relacionada:
En Miki el gos que suma, multiplica i llegeix!!!
Aquest dilluns el Punts Suspensius va començar el programa amb el cas d'en Miki un gos que no només sap sumar, restar i multiplicar, sinó que a més a més sap llegir!!!
En Miki i el seu amo vàren passar pel programa El Club de TV3 la setmana passada, per demostrar les habilitats d'aquest gos prodigi. I és clar, el Punts Suspensius no vam poder estar-nos de parlar sobre ell.
No us perdeu el vídeo del dia en què en Miki va passar per El Club:
http://www.youtube.com/watch?v=sI9i83hnmT8
En Miki i el seu amo vàren passar pel programa El Club de TV3 la setmana passada, per demostrar les habilitats d'aquest gos prodigi. I és clar, el Punts Suspensius no vam poder estar-nos de parlar sobre ell.
No us perdeu el vídeo del dia en què en Miki va passar per El Club:
http://www.youtube.com/watch?v=sI9i83hnmT8
dijous, de febrer 21, 2008
EL CAS MANISES
Un dels casos més famosos de la ufologia espanyola és el de Manises. A l’any 1979 un avió de la ja desapareguda companyia aèria TAE, amb trajecte Austria-Canàries, havia de fer escala a Mallorca a repostar. Poc després d’enlairar-se, al voltant de les 11 de la nit, el comandant de l’avió, Francisco Javier Lerdó de Tejada, amb més de 14 anys d’experiència
com a pilot, rep una senyal de ràdio per la freqüència utilitzada per enviar i rebre senyals de socors. El comandant va veure estrany que la senyal no utilitzés la clau MORSE. Des del Servei d’Alerta i Rescat de Madrid es rep la mateixa senyal i confirmen que l’origen es troba a unes 40 milles al Nord-est de València, en la trajectòria de l’avió que minuts abans s’enlairava de Mallorca.
Per escoltar dos fragments d'àudio interessants us deixem aquets dos links del youtube:
www.youtube.com/watch?v=_hp_Q-1PdKs
www.youtube.com/watch?v=MXSBcJP89eg
com a pilot, rep una senyal de ràdio per la freqüència utilitzada per enviar i rebre senyals de socors. El comandant va veure estrany que la senyal no utilitzés la clau MORSE. Des del Servei d’Alerta i Rescat de Madrid es rep la mateixa senyal i confirmen que l’origen es troba a unes 40 milles al Nord-est de València, en la trajectòria de l’avió que minuts abans s’enlairava de Mallorca.El comandant de l’avió apaga les llums de cabina per poder observar millor l’exterior. El mecànic de l’avió, Francisco Javier Rodríguez veu aleshores unes llums vermelles al cel, aproximadament a l’alçada del avió, al costat esquerre d’aquest. El comandant, alertat pel mecànic, es comunica amb la torre de control de Palma de Mallorca.
Mentre que la torre de control assegura que no hi ha cap tipus de trànsit aèri en aquella zona, el comandant de l’avió afirma veure els llums vermells aproximadament a la mateixa alçada del avió. El comandant i el segon pilot, Ramón Zuazu decideixen elevar l’avió, però la llum els persegueix, iguala la seva alçada i cada cop està més a prop
Desconcertat per que les llums vermelles el segueixen amb una facilitat increïble, el comandant decideix canviar el rumb i fer un aterratge d’emergència a València, a l’aeroport més proper; MANISES. Ara la comunicació amb la torre de control continua per saber la distància a la que es troben de València. El relat del comandant és impressionant
Les llums continuen seguint-los, ara ja no estan al costat, sinó just a sota. De fet ara a penes poden veure l’objecte volador no identificat.
a les 0:45 aproximadament, un avió de l’exèrcit de l’aire espanyol sortia de la base aèria de Los Llanos, a Albacete, alertat per l’aeroport de Palma de Mallorca. El comandant de l’avió comercial de TAE havia demanat la presència d’algun avió militar de suport. Fernando Càmara, el pilot del caça MIRAGE F-1 que va relatar posteriorment que ell també va detectar i presenciar les ja famoses “llums de Manises” passat València i va averiguar que aquestes marxaven de la zona, en direcció cap al sud, a Àfrica.
El cas es que la versió oficial sobre els fets va anar variant durant els dies posteriors a l’incident. Cap va satisfer als implicats i encara queda el dubte sobre la procedència real d’aquelles llums.
Per escoltar dos fragments d'àudio interessants us deixem aquets dos links del youtube:
www.youtube.com/watch?v=_hp_Q-1PdKs
www.youtube.com/watch?v=MXSBcJP89eg
divendres, de febrer 15, 2008
Enfants terribles del cinema
El dilluns passat, al cinemaniak, vam parlar de tres directors de cinema que s'allunyen bastant del prototip convencional que tenim del director de Hollywood... i que per això s'han guanyat l'etiqueta de "enfants terribles". En primer lloc, vam parlar de Vincent Gallo. Actor, director, guionista, pintor, músic... L'artista que abarca tots els àmbits. Director de pel·lícules admirades i odiades a parts iguals, com Buffalo'66 o The brown bunny, Vincent Gallo és conegut sobretot per les seves excentricitats. A saber...
-Al final de la seva segona pel·lícula, The brown bunny, s'acaba amb una escena on l'actriu Chloë Sevigny li practica una felació a Gallo... Que la càmera mostra en un primeríssim primer pla.
-Actualment, per el mòdic preu de 1 mil·lió de dòllars, es pot comprar per internet el semen de Vincent Gallo i així poder disfrutar de tenir un fill d'aquest "gran" artista. Això si, Gallo avisa que s'abstenguin de comprar persones amb la pell fosca i que les dones que poguin provar descendència de soldats alemanys de meitats del segle XX tindràn descompte.
-Es declara ferm seguidor de la política de George Bush, i diu que odia als Hippies i la marihuana.
-Actualment, per el mòdic preu de 1 mil·lió de dòllars, es pot comprar per internet el semen de Vincent Gallo i així poder disfrutar de tenir un fill d'aquest "gran" artista. Això si, Gallo avisa que s'abstenguin de comprar persones amb la pell fosca i que les dones que poguin provar descendència de soldats alemanys de meitats del segle XX tindràn descompte.
-Es declara ferm seguidor de la política de George Bush, i diu que odia als Hippies i la marihuana.
D'altres directors que vam parlar van ser de John Waters i Harmony Korine.
El primer d'aquests és conegut per les seves pel·lícules de dubtós gust. Sobretot es famós el final del film Pink Flamingo, on la seva protagonista, la transexual Divine, es menjava excrements d'un gos en una escena sense talls ni efectes especials.
Harmony Korine era un dels directors joves més prometedors de principis dels '90, i es que la seva primera pel·lícula la va fer a la edat de 21 anys. Era un director molt atrevit, polèmic, i que s'allunyava molt del cinema convencional. Especialment coneguda és una idea que va tenir, anar pel carrer buscant brega amb la gent perquè aquests l'apallissesin i gravar-ho amb càmera. Per mala sort (o bona, depèn de com es miri), després de la sisena pallissa, i despres d'haver acabat a l'hospital, Harmony Korine va haver de desistir de la seva idea, tot i haver declarat que estava disposat a morir pel cinema.
Harmony Korine era un dels directors joves més prometedors de principis dels '90, i es que la seva primera pel·lícula la va fer a la edat de 21 anys. Era un director molt atrevit, polèmic, i que s'allunyava molt del cinema convencional. Especialment coneguda és una idea que va tenir, anar pel carrer buscant brega amb la gent perquè aquests l'apallissesin i gravar-ho amb càmera. Per mala sort (o bona, depèn de com es miri), després de la sisena pallissa, i despres d'haver acabat a l'hospital, Harmony Korine va haver de desistir de la seva idea, tot i haver declarat que estava disposat a morir pel cinema.
John Waters i Harmony KorineQueda clar perquè s'han guanyat aquesta fama de polèmics i transgressors, oi? Esperem que us hagi agradat, i ja ho sabeu, el proper dilluns, de 9 a 11 al punts suspensius, en tenim molt més!
Roger
dimecres, de febrer 13, 2008
Kissibiza al Noctambuls
Tal com vam prometre en el programa anterior, avui anirem de marxa a Eivissa, l’illa del ritme per excel·lència. En altres edicions hem parlat ja de discoteques situades a l’illa blanca, però avui anirem a KissSomny Eivissa.
- Situació:
Platja d’en Bossa, més concretament, al Carrer Alcines, 15 (Eivissa).
www.kissibiza.com
- Característiques:
Dues sales: la principal, situada només entrar a la discoteca. L’estil house i techno és el tipus de música que es punxa en aquesta sala, tot i que també es punxen algunes cançons de pop i de reguetton. Decoració molt subtil, de manera que el protagonisme se l’emporten els jocs de llums de colors. Tot i que el vermell és el color principal, el lila pàl·lid i el blau cel són els colors utilitzats a les barres. Just al centre de la sala hi ha un pòdium esfèric de color blanc.
La sala secundària, situada a la primera planta, rodeja tota la sala principal, de manera que es pot veure tot el que passa a baix. Com que la música que es posa en aquesta sala és una mica (no gaire) més tranquil·la, fa que aquesta sala sigui l’adequada per prendre una copa amb més calma, ja que a més hi ha sofàs i butaques de color blanc repartides per tota la sala. La llum d’aquesta part de la discoteca és més sensual, de manera que tot i que el vermell és el color principal, la claror de les espelmes li dóna un aire més relaxant.
Dj’s: Miss Erika (resident i dona!); Dj Gee (resident de la discoteca Bora Bora, la discoteca protagonista de la setmana passada); Beriluz, Jaime Fiorito i dj Brian.
- Curiositats:
A la sala principal es fa una espècie de tela d’aranya amb els llums de colors (com desenes de làsers que es disparen en diferents direccions)
Com en gairebé totes les discoteques, es celebren sessions amb temàtiques especials. La més aclamada és la Terrazza, tot i que també hi ha el funkysundays (sessions de tarda de diumenge) o el followme (sessions d’striptease).
11 de febrer
- Situació:
Platja d’en Bossa, més concretament, al Carrer Alcines, 15 (Eivissa).
www.kissibiza.com
- Característiques:
Dues sales: la principal, situada només entrar a la discoteca. L’estil house i techno és el tipus de música que es punxa en aquesta sala, tot i que també es punxen algunes cançons de pop i de reguetton. Decoració molt subtil, de manera que el protagonisme se l’emporten els jocs de llums de colors. Tot i que el vermell és el color principal, el lila pàl·lid i el blau cel són els colors utilitzats a les barres. Just al centre de la sala hi ha un pòdium esfèric de color blanc.
La sala secundària, situada a la primera planta, rodeja tota la sala principal, de manera que es pot veure tot el que passa a baix. Com que la música que es posa en aquesta sala és una mica (no gaire) més tranquil·la, fa que aquesta sala sigui l’adequada per prendre una copa amb més calma, ja que a més hi ha sofàs i butaques de color blanc repartides per tota la sala. La llum d’aquesta part de la discoteca és més sensual, de manera que tot i que el vermell és el color principal, la claror de les espelmes li dóna un aire més relaxant.
Dj’s: Miss Erika (resident i dona!); Dj Gee (resident de la discoteca Bora Bora, la discoteca protagonista de la setmana passada); Beriluz, Jaime Fiorito i dj Brian.
- Curiositats:
A la sala principal es fa una espècie de tela d’aranya amb els llums de colors (com desenes de làsers que es disparen en diferents direccions)
Com en gairebé totes les discoteques, es celebren sessions amb temàtiques especials. La més aclamada és la Terrazza, tot i que també hi ha el funkysundays (sessions de tarda de diumenge) o el followme (sessions d’striptease).
11 de febrer
11 de Febrer al Punts Suspensius...
Aquest dilluns al Punts Suspensius vem parlar de tot això, i és que dues hores donen per molt:
- Noies i dones de tipus cilindric, diàbolo o campana?
- Vam descobrir que una nena de dos anys és capaç d'assenyalar més de 80 països en un mapa mundi: http://www.youtube.com/watch?v=NTvjbZQn5NU
- com va morir Hitler? La Caixa de pandora es va obrir per descobrir com va morir Adolf Hitler
- i els directors més frikis van fer acte de presència al Cinemaniak
La setmana que ve més i millor!!!!
divendres, de febrer 08, 2008
Qui som?
Sovint ens preguntem qui s'amaga darrere la veu que escoltem per la ràdio. Dons bé, aquests som nosaltres: (d'esquerra a dreta) en Víctor Asensio, en Marc Pijuan, la Núria Ruiz, en Roger Farrés i la Marina Colom. Ara ja ens coneixeu les cares, només falta que sintonitzeu el 90.3 de la fm o premeu el link de Ràdio Vic i ens escolteu cada dilluns de 9 a 11 del vespre.
Us hi esperem!!!
Ràdio Vic per internet
Potser us preguntareu com podeu escoltar Ràdio Vic des de una zona on no us arriba el senyal... Doncs és molt senzill. Només heu d'entrar al link http://www.radiovic.cat/ i entrareu a la pàgina del diari Osona Comarca. Un cop aquí només haureu de punxar a l'icona de la cantonada superior dreta de la pàgina (
). A continuació apareixerà una pantalla que us demanarà que us baixeu un arxiu. Si teniu l' iTunes us apareixerà a la secció "radios" l'arxiu que us premetrà escoltar Ràdio Vic en directe. Si no teniu l' iTunes, és fàcil descarregar-lo des de aquest Link : http://www.apple.com/es/itunes/download/. No cal que deixeu el vostre correu per descarregar aquest programa. A més és totalmet gratuit!
). A continuació apareixerà una pantalla que us demanarà que us baixeu un arxiu. Si teniu l' iTunes us apareixerà a la secció "radios" l'arxiu que us premetrà escoltar Ràdio Vic en directe. Si no teniu l' iTunes, és fàcil descarregar-lo des de aquest Link : http://www.apple.com/es/itunes/download/. No cal que deixeu el vostre correu per descarregar aquest programa. A més és totalmet gratuit!Ja sigui per ràdio o per internet t'esperem! escolta el Punt Suspensius: cada dilluns de 9 a 11 del vespre a Ràdio Vic (90.3 FM)
Fins Aviat!
···La mort de HItler: Un montatge?···
El proper dilluns 11 de Febrer a La Caixa de Pandora parlarem d'un dels temes que més ah fascinat a investigadors i historiadors de la Segona Guerra Mundial. La mort del dictador Adolf Hitler en el seu búnker a Berlin, mentre l'exèrcit soviètic entrava a la capital de l'alemanya Nazi.
Un dels grans misteris d'aquests anys i el que més especulacions ha creat al seu voltant, és el de les extranyes condicions en les que suposadament es van trobar els cossos de Hitler i la seva amant, amb la que s'ahvia casathores abans, Eva Braun. Segons els testimonis, en una sala del Führerbunker, on es van suicidar el dictador i la seva esposa, la imatge era tràgica. Tant Eva Braun com Hitler van prendre cianur (verí mortal) per suicidar-se, però el tirà austríac va disparar-se, a més, un tret al cap. Per evitar que els soviètics poguéssin fer propaganda de la seva victòria amb els cossos dels que van ser les persones més importants de l'alemanya Nazi, les restes de Hitler i Braun van ser cremats al jardí situat al exterior del Búnker.
Al Museu Soviètic s'exposa el que es diu que es la mandíbula del crani de hitler, però el crani no s'ha trobat i això ha donat peu a moltes especulacions. Alguns créuen que HItler podría no haver mort al búnker, sinò que hauría fingit el suicidi, per després fugir cap a, potser, sudamèrica. D'altres opinen que les restes que ostenten els Russos no son les del genocida, sinò que són falses, però que Hitler hauría mort en les circumstàncies narrades des de un principi... la veritat potser mai la sabrem, però si voleu saber més, el dilluns 11 escolteu el punts Suspensius, de 9 a 11 del vespre a Ràdio Vic (90.3 FM ) o al link http://www.radiovic.cat/
Un dels grans misteris d'aquests anys i el que més especulacions ha creat al seu voltant, és el de les extranyes condicions en les que suposadament es van trobar els cossos de Hitler i la seva amant, amb la que s'ahvia casathores abans, Eva Braun. Segons els testimonis, en una sala del Führerbunker, on es van suicidar el dictador i la seva esposa, la imatge era tràgica. Tant Eva Braun com Hitler van prendre cianur (verí mortal) per suicidar-se, però el tirà austríac va disparar-se, a més, un tret al cap. Per evitar que els soviètics poguéssin fer propaganda de la seva victòria amb els cossos dels que van ser les persones més importants de l'alemanya Nazi, les restes de Hitler i Braun van ser cremats al jardí situat al exterior del Búnker.
Al Museu Soviètic s'exposa el que es diu que es la mandíbula del crani de hitler, però el crani no s'ha trobat i això ha donat peu a moltes especulacions. Alguns créuen que HItler podría no haver mort al búnker, sinò que hauría fingit el suicidi, per després fugir cap a, potser, sudamèrica. D'altres opinen que les restes que ostenten els Russos no son les del genocida, sinò que són falses, però que Hitler hauría mort en les circumstàncies narrades des de un principi... la veritat potser mai la sabrem, però si voleu saber més, el dilluns 11 escolteu el punts Suspensius, de 9 a 11 del vespre a Ràdio Vic (90.3 FM ) o al link http://www.radiovic.cat/
Ja hem tornat !!!
Després d'un període de reflexió (i de vagància, perquè no dir-ho) el Punts Suspensius torna a fer funcionar el blog. Per aquells que no ens conegueu heu de saber que som un grup de cinc nois i noies, estudiants de periodisme a la Universitat de Vic i que precisament fem un programa de ràdio a Ràdio Vic (90.3 FM o internet), amb el nom de "Punts Suspensius".
Si ja ens coneixeu podeu saber que els nostres continguts són molt variats i com no sempre podem dir tot el que volem, al blog podrem fer-ho. A més podreu acudir a aquest format per descobrir més coses sobre els temes dels que parlem (cinema, misteri, oci...) i podreu tenir accés a través d'enllaços a vídeos, imatges i sons que poden ser molt interessants.
A més, com us podeu imaginar, podreu deixar qualsevol comentari i ens podeu donar la vostra opinió sobre el que diem o sobre el programa i ens podreu fer peticions de música o demanar que us expliquem alguna cosa sobre allò que us interessa. També està diosponible el nostre correu: puntssuspensius@radiovic.cat
Anem engegant els motors del blog de nou i vosaltres sou els més importants ens aquest projecte!
Fins Aviat!
L'equip del Punts Suspensius
Si ja ens coneixeu podeu saber que els nostres continguts són molt variats i com no sempre podem dir tot el que volem, al blog podrem fer-ho. A més podreu acudir a aquest format per descobrir més coses sobre els temes dels que parlem (cinema, misteri, oci...) i podreu tenir accés a través d'enllaços a vídeos, imatges i sons que poden ser molt interessants.
A més, com us podeu imaginar, podreu deixar qualsevol comentari i ens podeu donar la vostra opinió sobre el que diem o sobre el programa i ens podreu fer peticions de música o demanar que us expliquem alguna cosa sobre allò que us interessa. També està diosponible el nostre correu: puntssuspensius@radiovic.cat
Anem engegant els motors del blog de nou i vosaltres sou els més importants ens aquest projecte!
Fins Aviat!
L'equip del Punts Suspensius
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
