ILSE KOCH 
Al 1906, a la ciutat alemanya de Dresde va néixer Ilse Koch. Era una nena pelroja, d’aspecte alegre i que va fer-se popular entre els seus amics. Va fer vida rural, fins que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar a una fàbrica, y després, per ser venedora a una llibreria. Per aquells temps Ilse va tenir algunes aventures amb membres de les SS que freqüentaven la seva llibreria. Així va aconseguir convertir-se en secretaria d’alguns d’aquests oficials. Va ser escollida aleshores per Heinrich Himmler, cap de les forces especials de Hitler, les SS, per casar-se amb Karl Koch, oficial nazi que poc després seria destinat a dirigir el camp de concentració situat a les afores de Berlín, Sachsenhausen.
Karl Koch tenia una especialitat: torturava als presos colpejant-los amb un fuet que tenia fulles d’afaitar incrustades. Ilse Koch no va tenir problemes per conviure amb el seu marit. De fet s’alegrava d’haver passat de ser una simple camperola a ser la dona d’un oficial nazi. Al 1939 Karl va ser ascendit a comandant a una nova instal·lació: Buchenwald, a la regió de Weimar. Allà hi arribaven presos polítics de la guerra al front polonès y també membres de minories, com jueus, gitanos o eslaus. En aquest camp també s’usaven els presoners per fer investigacions mèdiques. S’inoculaven malalties mortals a presos i s’observava com morien, s’els torturava amb fred, calor i mutilacions de tot tipus per saber fins a quin punt el cos humà podia aguantar el dolor, s’els injectaven drogues experimentals per conèixer els seus efectes o es feien esterilitzacions sense anestèsia.
Ilse koch no va ser però innocents, sinó que va contribuir en l’horror del genocidi amb actes cruels i criminals. Ilse es divertia fuetejant als presoners i presoneres que considerava lletjos. Feia que els gossos mosseguessin les dones embarassades per sentir-les cridar, es quedava a la entrada del camp de concentració quan arribaven nous presoners, ensenyant els pits, fingint orgasmes, i convidant als recent arribats a mirar l’espectacle. Si algú ho feia, l’apallissava fins la mort. Un dia, y per pura diversió, va agafar una pistola y va matar 24 persones sense motiu.
Ilse tenia altres aficions. Es banyava setmanalment en una banyera plena de vi de Madeira, per rejovenir-se, tenia relacions sexuals amb membres del camp. De fet una vegada va estar mantenint 12 relacions a la vegada, i això era de domini públic. També organitzava orgies lèsbiques amb les dones dels altres oficials del camp de buchenwald.
Ilse va començar a decorar macabrament el seu hogar amb trofeus dels morts. Feia reduir el cap de les seves víctimes mitjançant processos químics i usava els caps reduïts com pes per subjectar munts de papers. També va ordenar deshollar les seves víctimes i va utilitzar la pell per fer cobertes per a llibres, billeteres i guants. També va fer artesania utilitzant els ossos dels morts.
Ilse seria coneguda com la zorra de buchenwald. Amb l’avanç dels soviètics, Ilse va ser capturada i jutjada, però va ser deixada anar per insuficiència de proves al 1951, després de complir 4 anys de cadena perpetua. Al 1967 vas ser capturada de nou y va ser jutjada. Al 1 de setembre de 1967 va lligar els llençols del llit de la seva garjola i es va ahorcar. Havía escrit una carta al seu fill en la que assegurava que no s’arrepentía dels seus actes i culminava dient : “No hi ha una altra sortida per a mi, la mort es la única alliberació”.
IRMA GRESE
Al 1923 naixia una altra assassina que seria coneguda, posteriorment com “la gossa de Belsen. Era filla de un lleter afiliat al partit nazi. La seva mare s’havia suïcidat anys abans. Imama va abandonar la escola als 15 anys. Va unir-se a les joventuts hitlerianes i va servir en un sanatori de les SS. Va tractar de fer-se infermera però no va passar les proves. Després es va allistar per entrar de vigilant al camp de Ravensbruck, raó per la qual el seu pare la va expulsar de casa.
Al 1943 va entrar a treballar com a guarda a Auschwitz i cap al final d’aquell any va ser ascendida a supervisora. Tenia al seu càrrec unes 30.000 dones jueves. Va tornar a Ravensbruck anys després i finalment va anar a parar al camp de concentració de Belsen. Imma sempre va ser recordada com una sàdica. Utilitzava les seves pesades botes per patejar fins la mort a presoneres. També feia servir el fuet i la pistola. A més va fer que gossos que portaven molts dies sense menjar ataquessin les presoneres, ja fossin joves nenes o ancianes i que els gossos les devoressin.
Va assassinar y torturar nenes, ja que li encantava sentir-ne els crits. Va cometre abusos sexuals amb moltes preses. Utilitzava la pell de les seves víctimes per fer la coberta de les llampares. Als 22 anys va ser executada a la forca. Això passava al 13 de desembre de 1945. les seves últimes paraules les va dirigir al seu executor y van ser: ràpid.
Al 1906, a la ciutat alemanya de Dresde va néixer Ilse Koch. Era una nena pelroja, d’aspecte alegre i que va fer-se popular entre els seus amics. Va fer vida rural, fins que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar a una fàbrica, y després, per ser venedora a una llibreria. Per aquells temps Ilse va tenir algunes aventures amb membres de les SS que freqüentaven la seva llibreria. Així va aconseguir convertir-se en secretaria d’alguns d’aquests oficials. Va ser escollida aleshores per Heinrich Himmler, cap de les forces especials de Hitler, les SS, per casar-se amb Karl Koch, oficial nazi que poc després seria destinat a dirigir el camp de concentració situat a les afores de Berlín, Sachsenhausen.
Karl Koch tenia una especialitat: torturava als presos colpejant-los amb un fuet que tenia fulles d’afaitar incrustades. Ilse Koch no va tenir problemes per conviure amb el seu marit. De fet s’alegrava d’haver passat de ser una simple camperola a ser la dona d’un oficial nazi. Al 1939 Karl va ser ascendit a comandant a una nova instal·lació: Buchenwald, a la regió de Weimar. Allà hi arribaven presos polítics de la guerra al front polonès y també membres de minories, com jueus, gitanos o eslaus. En aquest camp també s’usaven els presoners per fer investigacions mèdiques. S’inoculaven malalties mortals a presos i s’observava com morien, s’els torturava amb fred, calor i mutilacions de tot tipus per saber fins a quin punt el cos humà podia aguantar el dolor, s’els injectaven drogues experimentals per conèixer els seus efectes o es feien esterilitzacions sense anestèsia.
Ilse koch no va ser però innocents, sinó que va contribuir en l’horror del genocidi amb actes cruels i criminals. Ilse es divertia fuetejant als presoners i presoneres que considerava lletjos. Feia que els gossos mosseguessin les dones embarassades per sentir-les cridar, es quedava a la entrada del camp de concentració quan arribaven nous presoners, ensenyant els pits, fingint orgasmes, i convidant als recent arribats a mirar l’espectacle. Si algú ho feia, l’apallissava fins la mort. Un dia, y per pura diversió, va agafar una pistola y va matar 24 persones sense motiu.
Ilse tenia altres aficions. Es banyava setmanalment en una banyera plena de vi de Madeira, per rejovenir-se, tenia relacions sexuals amb membres del camp. De fet una vegada va estar mantenint 12 relacions a la vegada, i això era de domini públic. També organitzava orgies lèsbiques amb les dones dels altres oficials del camp de buchenwald.Ilse va començar a decorar macabrament el seu hogar amb trofeus dels morts. Feia reduir el cap de les seves víctimes mitjançant processos químics i usava els caps reduïts com pes per subjectar munts de papers. També va ordenar deshollar les seves víctimes i va utilitzar la pell per fer cobertes per a llibres, billeteres i guants. També va fer artesania utilitzant els ossos dels morts.
Ilse seria coneguda com la zorra de buchenwald. Amb l’avanç dels soviètics, Ilse va ser capturada i jutjada, però va ser deixada anar per insuficiència de proves al 1951, després de complir 4 anys de cadena perpetua. Al 1967 vas ser capturada de nou y va ser jutjada. Al 1 de setembre de 1967 va lligar els llençols del llit de la seva garjola i es va ahorcar. Havía escrit una carta al seu fill en la que assegurava que no s’arrepentía dels seus actes i culminava dient : “No hi ha una altra sortida per a mi, la mort es la única alliberació”.
IRMA GRESE
Al 1923 naixia una altra assassina que seria coneguda, posteriorment com “la gossa de Belsen. Era filla de un lleter afiliat al partit nazi. La seva mare s’havia suïcidat anys abans. Imama va abandonar la escola als 15 anys. Va unir-se a les joventuts hitlerianes i va servir en un sanatori de les SS. Va tractar de fer-se infermera però no va passar les proves. Després es va allistar per entrar de vigilant al camp de Ravensbruck, raó per la qual el seu pare la va expulsar de casa.
Al 1943 va entrar a treballar com a guarda a Auschwitz i cap al final d’aquell any va ser ascendida a supervisora. Tenia al seu càrrec unes 30.000 dones jueves. Va tornar a Ravensbruck anys després i finalment va anar a parar al camp de concentració de Belsen. Imma sempre va ser recordada com una sàdica. Utilitzava les seves pesades botes per patejar fins la mort a presoneres. També feia servir el fuet i la pistola. A més va fer que gossos que portaven molts dies sense menjar ataquessin les presoneres, ja fossin joves nenes o ancianes i que els gossos les devoressin.
Va assassinar y torturar nenes, ja que li encantava sentir-ne els crits. Va cometre abusos sexuals amb moltes preses. Utilitzava la pell de les seves víctimes per fer la coberta de les llampares. Als 22 anys va ser executada a la forca. Això passava al 13 de desembre de 1945. les seves últimes paraules les va dirigir al seu executor y van ser: ràpid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada