dijous, de febrer 28, 2008

I'm fuckin' Matt Damon (...And Ben Affleck!!)

aqui un parell de videos, relacionats amb el cinema, de gran impacte visual!

Ens situem: Jimmy Kimmel Live! és un dels molts Late Shows dels Estats Units, i està presentat, com el seu nom indica, pel humorista Jimmy Kimmel. El cas és que el programa va fer 5 anys, i Sarah Silverman, una còmica col·laboradora del programa, i nòvia del presentador, Jimmy Kimmel, va celebrar aquest cinquè aniversari fent un video bastant particular on li confessava al seu novio... Que és tirava a en Matt Damon.

http://www.youtube.com/watch?v=WLG3S5WzHig

La "venjança" de Jimmy Kimmel no és va fer esperar, i amb la col·laboració d'actors com Brad Pitt, Robin Williams, Cameron Díaz o Harrison Ford, entre d'altres, li deia a Sarah Silverman (i a Matt Damon) que ell... es tirava a Ben Affleck!

http://www.youtube.com/watch?v=sIQrBouWRiE&feature=related

I'm fuckin' Ben Affleck!

Els videos estan en inglès però s'entenen bé!

P.D: Mai més podré veure igual a Harrison Ford

El cafè amb... Queco Novell


Dilluns 3 de març entrevistarem l'actor més extrovertit del Polònia

Sí, sí, ho heu llegit bé. El pròxim dilluns 3 de març tindrem un convidat d'honor. Farem un cafè amb Queco Novell, el periodista, actor i humorista més divertit del Polònia.

Sabrem com prepara les seves imitacions, com és el dia a dia al Polònia i què li agrada més de la seva feina, entre d'altres coses.

Us esperem el pròxim dilluns 3, de 9 a 11 del vespre.

dimecres, de febrer 27, 2008

Discoteca She, a Vilassar de Mar

Aquest dilluns vam anar de festa a la discoteca SHE, situada a l'Avinguda del Progrés, 30 de la població costanera de Vilassar de Mar.
Característiques:
Una sola sala, amb capacitat per a més de set centes persones. Té les característiques pròpies d’una discoteca situada en un polígon: forma quadrada i sostres molt alts. Per aquest motiu, juguen amb la il·luminació, amb el predomini dels colors blaus i taronges, i amb la decoració pròpia de cada festa (una de les més divertides va ser, sens dubte, la festa amb el DJ Wally López, en què tots els gogo’s i cambrers anaven disfressats del ja mític Wally).

Habitualment, al centre de la sala hi ha una gran pantalla en la que es fan retroprojeccions, normalment del directe que grava la càmera en la mateixa discoteca. En aquesta mateixa sala hi ha dues escales, una situada a cada extrem, que permeten anar al pis superior que rodeja tota la sala. Aquestes escales estan il·luminades de color taronja i en la majoria d’ocasions estan reservades pels gogo’s. La música és totalment actual, sens dubte. En funció del dj convidat cada nit es fan sessions amb el predomini de la personalitat de cadascun d’ells. Tot i així, l’estil que la defineix millor és l’electrònic, house, dance i techno.

Curiositats:
- set59: sessions els dissabtes a la tarda pels menors de 18 anys. Cada dissabte, igual que a la discoteca per majors, se celebren sessions amb una temàtica diferent perquè els menors d'edat puguin gaudir d'un ambient d'acord amb la seva edat.
- pots imprimir el flyer, amb el qual tens entrada preferent, des de la seva pàgina web (al costat dret de la pàgina, el flyer de la sessió del divendres 29 de febrer) - existeix una cançó house produïda per Albert Neve i David Oleart, i que compta amb la col·laboració de la discoteca She. La cançó s’anomena She loves.

Informació relacionada:

http://www.shediscoteca.com/

Estranys suïcidis a Gal·les

El gener de 2007 va marcar l’inici d’una cadena de circumstàncies fatídiques per les regions al sud del País de Gal·les. A una població a la vall de Bridgend, una noia de 18 anys, Dale Crole, va ser trobada morta a un edifici abandonat. Un més després un jove de 19 anys apareixia penjat al mateix lloc i més tard s’hi va trobar un tercer cos, d’un home de 20 anys, amic de les dues víctimes anteriors.

A l’agost es va trobar a prop de la zona el cos d’un noi de 17 anys i dies després es va trobar el cos sense vida de Liam Clarke de 20 anys, amic de Dale Crole, la primera víctima. Un home de 27 anys es va suïcidar a prop de la zona al gener d’aquest any 2008. Gairebé totes les víctimes es coneixien entre sí, cosa que va fer que la policia sospités que hi havia alguna cosa més en aquells estranys suïcidis.

Amb la mort de la setena víctima, Natasha Randall, de 17 anys, els cossos i forces de seguretat va optar per buscar una possible causa a aquests suïcidis, que ara semblaven estar lligats d’alguna manera.

Buscant a l’ordinador d’aquesta noia, Natasha Randall, la policia va trobar que en un portal d’internet, anomenat BEBO, molt popular a Gran Bretanya i que seria una mena d’equivalent del MySpace, una pista importantíssima.

Natasha havia deixat un missatge que feia referència a una de les víctimes anteriors, Liam Clarke, en la que, literalment deia “Descansa en Pau, Clarky”

El pare d’aquest noi va dir en una entrevista concedida al diari Daily Mail, que els suïcidis eren molt estranys i desvela una de les línies d’investigació de la policia. Kevin Clarke, pare del mort Liam, diu que no se sap si es tracta d’un culte estrany, de suïcidis col·lectius o si tenien algun pacte les víctimes entre sí.

Amb la mort de Natasha Clarke, un de les seves amigues, de 15 anys, va intentar suïcidar-se, però els pares van adonar-se abans de que fos massa tard.

El investigador de la policia, encarregat dels tres primers casos de suïcidi, Philip Walter, va assegurar en una nota de premsa que els casos no es podien relacionar entre sí. D’altra banda a internet, al portal social Bebo, apareixía una pista de vital importància per aquest cas, que lluny de ser la solució, aportava encara més dubtes als processos policials.

A la pàgina personal de Natasha Randall al portal Bebo, una amiga que signa com Anne-Marie escriu això, després de la mort de la noia “aviat et veuré”. Aquest no es l’únic comentari d’aquest tipus que apareix a la pàgina de la noia, enviats dies després de la seva mort.

La policia, instigada pel ministeri de Justícia del Regne Unit, va reobrir altres casos més antics, fins a 4 que en teoria es van considerar tancats, i dos més, que s’investigaven de manera separada als altres casos que tenien lloc a la zona sud de gales. Fins a 14 van ser les morts que ara s’investigaven simultàniament, en busca de la clau que unís tots aquests suïcidis.

En els últims dies, entre gener i febrer d’aquests any, s’han sumat 2 morts més. Nathaniel Pritchard, de 15 anys i una noia de 20 anys, cosina de Nathaniel, van ser trobats morts en zones molt properes. Una última mort, Jeena, de 16 anys, va sumar, fa poc més d’un parell de setmanes, la 17ª víctima.

La policia assegura que les connexions entre les víctimes no estan clares en molts casos, ni es creu que els inicis d’aquests estranys suïcidis es trobin a internet. Tot i així, des del govern anglès ja s’han proposat crear una llei o normativa que reguli les informacions sobre suïcidis que es donin a internet. Per exemple, les pàgines web dedicades a explicar els diferents mètodes de suïcidi quedarien prohibides o censurades.

La policia, però a apuntat que almenys dos dels casos de suïcidis van tenir la seva causa en les ruptures sentimentals de les víctimes amb les seves respectives parelles, cosa que hauria provocat frustració en els joves suïcides.

La veritat es que el cas encara no està resolt i fins que aquesta epidèmia de mort i sofriment acabi, no podrem saber les veritables causes d’aquesta tragèdia.



divendres, de febrer 22, 2008

Anem a Bangaloo, una discoteca de Madrid

Al Noctàmbuls d’aquesta setmana hem anat de festa a Madrid, però aquest cop anirem a una discoteca-restaurant en què la seva decoració no es pot deixar perdre. Estem parlant de Bangaloo, situat al carrer General Perón, cantonada Capitán Haya, número 18, baixos.

Pels més fans de l’interiorisme aquest és un magnífic lloc per visitar, ja que la decoració ha estat obra de l’interiorista Tomás Alía, conegut en el panorama espanyol per les seves creacions novadores i del tot creatives.

Característiques:

Tot i que en els seus inicis, ara fa uns tres anys, era un restaurant, ja fa una temporada que també és discoteca. Té dos espais diferents:
Restaurant (La tavola di Bangaloo) de dues plantes amb decoració totalment oriental. La primera planta, anomenada Sala Vermella, hi predomina el vermell dels llums i el blanc dels seients. En la segona planta hi ha la Sala Verda, tal com diu el nom, les parets i la il·luminació és de color verd, mentre que el mobiliari és blanc. Pels més fans de la cuina italiana aquest és un bon lloc, ja que el chef Fabio Spadea se n’encarrega. Ell la defineix com a “cuina d’avantguarda amb el sabor de la més alta cuina italiana amb matisos tradicionals sicilians”.
Discoteca (situada en un soterrani) es divideix en tres:
1. Bangaloo Club (sala principal): decoració molt sofisticada i exòtica, amb el predomini dels colors blaus de les parets i el blanc dels sofàs. Allò que crida més l’atenció són les grans columnes daurades de metacrilat situades al centre de la sala (semblants a les columnes gregues). A un lateral hi ha una gran pantalla de plasma que projecta diferents imatges en moviment inconnexes entre sí. Gràcies al brillant de les columnes, aquestes imatges s’hi reflecteixen.
2. La Jaima (espai vip): situat al final de la sala principal i diferenciat de la resta per una barana de fusta blanca. Decoració amb dues barreges d’estils: l’àrab (coixins daurats, taules per prendre el te i els llums de ferro forjat) i modernista (colors utilitzats: lila i marró i el metacrilat de les parets).
3. la Sala dels Miralls (sala d’espera/recepció): Estil totalment modernista. Tal com el nom indica, està ple de miralls modernistes (els típics amb el marc gruixut i daurat). Tot i que el color predominant és el fúcsia de les parets i els sofàs, que són de vellut, les taules i els llums són de color daurat.

La música canvia a mesura que passa la nit. Durant el sopar, els Dj’s residents ofereixen una música d’ambient, com la Motown, so Filadèlfia o Electro Lounge (estil chill out). Més tard, pels amants de les pistes de ball s’ofereix el millor Funk, House, Disco i Electro del moment.

Curiositats:

- Organització de diferents esdeveniments amb la presència de Dj’s coneguts del panorama actual, com Loui Vega o Julio Torres.
- Els dimecres a la nit, Bangaloo s’obre per oferir el millor funky.
- Té una sala de premsa
- A la pàgina web ofereixen diferents arxius en format PDF del dissenyador del local, de la música que es pot escoltar, de les notes de premsa i de diferents articles de la discoteca publicats en revistes d’oci i decoració.

Informació relacionada:

En Miki el gos que suma, multiplica i llegeix!!!

Aquest dilluns el Punts Suspensius va començar el programa amb el cas d'en Miki un gos que no només sap sumar, restar i multiplicar, sinó que a més a més sap llegir!!!

En Miki i el seu amo vàren passar pel programa El Club de TV3 la setmana passada, per demostrar les habilitats d'aquest gos prodigi. I és clar, el Punts Suspensius no vam poder estar-nos de parlar sobre ell.

No us perdeu el vídeo del dia en què en Miki va passar per El Club:

http://www.youtube.com/watch?v=sI9i83hnmT8

dijous, de febrer 21, 2008

EL CAS MANISES

Un dels casos més famosos de la ufologia espanyola és el de Manises. A l’any 1979 un avió de la ja desapareguda companyia aèria TAE, amb trajecte Austria-Canàries, havia de fer escala a Mallorca a repostar. Poc després d’enlairar-se, al voltant de les 11 de la nit, el comandant de l’avió, Francisco Javier Lerdó de Tejada, amb més de 14 anys d’experiència com a pilot, rep una senyal de ràdio per la freqüència utilitzada per enviar i rebre senyals de socors. El comandant va veure estrany que la senyal no utilitzés la clau MORSE. Des del Servei d’Alerta i Rescat de Madrid es rep la mateixa senyal i confirmen que l’origen es troba a unes 40 milles al Nord-est de València, en la trajectòria de l’avió que minuts abans s’enlairava de Mallorca.

El comandant de l’avió apaga les llums de cabina per poder observar millor l’exterior. El mecànic de l’avió, Francisco Javier Rodríguez veu aleshores unes llums vermelles al cel, aproximadament a l’alçada del avió, al costat esquerre d’aquest. El comandant, alertat pel mecànic, es comunica amb la torre de control de Palma de Mallorca.

Mentre que la torre de control assegura que no hi ha cap tipus de trànsit aèri en aquella zona, el comandant de l’avió afirma veure els llums vermells aproximadament a la mateixa alçada del avió. El comandant i el segon pilot, Ramón Zuazu decideixen elevar l’avió, però la llum els persegueix, iguala la seva alçada i cada cop està més a prop

Desconcertat per que les llums vermelles el segueixen amb una facilitat increïble, el comandant decideix canviar el rumb i fer un aterratge d’emergència a València, a l’aeroport més proper; MANISES. Ara la comunicació amb la torre de control continua per saber la distància a la que es troben de València. El relat del comandant és impressionant

Les llums continuen seguint-los, ara ja no estan al costat, sinó just a sota. De fet ara a penes poden veure l’objecte volador no identificat.

Des de Benidorm, l’Esquadró de Vigilància Aèria, detecta al seu radar 5 objectes no identificats gairebé al mateix punt on es troba l’avió. Des de l’aeroport de Manises es divises unes llums que s’aproximen. Creuen que és un avió i per això engeguen les llums de la pista d’aterratge. Poc després aterra l’avió de la companyia TAE.

a les 0:45 aproximadament, un avió de l’exèrcit de l’aire espanyol sortia de la base aèria de Los Llanos, a Albacete, alertat per l’aeroport de Palma de Mallorca. El comandant de l’avió comercial de TAE havia demanat la presència d’algun avió militar de suport. Fernando Càmara, el pilot del caça MIRAGE F-1 que va relatar posteriorment que ell també va detectar i presenciar les ja famoses “llums de Manises” passat València i va averiguar que aquestes marxaven de la zona, en direcció cap al sud, a Àfrica.

El cas es que la versió oficial sobre els fets va anar variant durant els dies posteriors a l’incident. Cap va satisfer als implicats i encara queda el dubte sobre la procedència real d’aquelles llums.


Per escoltar dos fragments d'àudio interessants us deixem aquets dos links del youtube:

www.youtube.com/watch?v=_hp_Q-1PdKs

www.youtube.com/watch?v=MXSBcJP89eg




divendres, de febrer 15, 2008

Enfants terribles del cinema

El dilluns passat, al cinemaniak, vam parlar de tres directors de cinema que s'allunyen bastant del prototip convencional que tenim del director de Hollywood... i que per això s'han guanyat l'etiqueta de "enfants terribles".

En primer lloc, vam parlar de Vincent Gallo. Actor, director, guionista, pintor, músic... L'artista que abarca tots els àmbits. Director de pel·lícules admirades i odiades a parts iguals, com Buffalo'66 o The brown bunny, Vincent Gallo és conegut sobretot per les seves excentricitats. A saber...
-Al final de la seva segona pel·lícula, The brown bunny, s'acaba amb una escena on l'actriu Chloë Sevigny li practica una felació a Gallo... Que la càmera mostra en un primeríssim primer pla.

-Actualment, per el mòdic preu de 1 mil·lió de dòllars, es pot comprar per internet el semen de Vincent Gallo i així poder disfrutar de tenir un fill d'aquest "gran" artista. Això si, Gallo avisa que s'abstenguin de comprar persones amb la pell fosca i que les dones que poguin provar descendència de soldats alemanys de meitats del segle XX tindràn descompte.

-Es declara ferm seguidor de la política de George Bush, i diu que odia als Hippies i la marihuana.

D'altres directors que vam parlar van ser de John Waters i Harmony Korine.
El primer d'aquests és conegut per les seves pel·lícules de dubtós gust. Sobretot es famós el final del film Pink Flamingo, on la seva protagonista, la transexual Divine, es menjava excrements d'un gos en una escena sense talls ni efectes especials.

Harmony Korine era un dels directors joves més prometedors de principis dels '90, i es que la seva primera pel·lícula la va fer a la edat de 21 anys. Era un director molt atrevit, polèmic, i que s'allunyava molt del cinema convencional. Especialment coneguda és una idea que va tenir, anar pel carrer buscant brega amb la gent perquè aquests l'apallissesin i gravar-ho amb càmera. Per mala sort (o bona, depèn de com es miri), després de la sisena pallissa, i despres d'haver acabat a l'hospital, Harmony Korine va haver de desistir de la seva idea, tot i haver declarat que estava disposat a morir pel cinema.

John Waters i Harmony Korine

Queda clar perquè s'han guanyat aquesta fama de polèmics i transgressors, oi? Esperem que us hagi agradat, i ja ho sabeu, el proper dilluns, de 9 a 11 al punts suspensius, en tenim molt més!

Roger

dimecres, de febrer 13, 2008

Kissibiza al Noctambuls

Tal com vam prometre en el programa anterior, avui anirem de marxa a Eivissa, l’illa del ritme per excel·lència. En altres edicions hem parlat ja de discoteques situades a l’illa blanca, però avui anirem a KissSomny Eivissa.

- Situació:
Platja d’en Bossa, més concretament, al Carrer Alcines, 15 (Eivissa).
www.kissibiza.com

- Característiques:
Dues sales: la principal, situada només entrar a la discoteca. L’estil house i techno és el tipus de música que es punxa en aquesta sala, tot i que també es punxen algunes cançons de pop i de reguetton. Decoració molt subtil, de manera que el protagonisme se l’emporten els jocs de llums de colors. Tot i que el vermell és el color principal, el lila pàl·lid i el blau cel són els colors utilitzats a les barres. Just al centre de la sala hi ha un pòdium esfèric de color blanc.
La sala secundària, situada a la primera planta, rodeja tota la sala principal, de manera que es pot veure tot el que passa a baix. Com que la música que es posa en aquesta sala és una mica (no gaire) més tranquil·la, fa que aquesta sala sigui l’adequada per prendre una copa amb més calma, ja que a més hi ha sofàs i butaques de color blanc repartides per tota la sala. La llum d’aquesta part de la discoteca és més sensual, de manera que tot i que el vermell és el color principal, la claror de les espelmes li dóna un aire més relaxant.

Dj’s: Miss Erika (resident i dona!); Dj Gee (resident de la discoteca Bora Bora, la discoteca protagonista de la setmana passada); Beriluz, Jaime Fiorito i dj Brian.

- Curiositats:
A la sala principal es fa una espècie de tela d’aranya amb els llums de colors (com desenes de làsers que es disparen en diferents direccions)
Com en gairebé totes les discoteques, es celebren sessions amb temàtiques especials. La més aclamada és la Terrazza, tot i que també hi ha el funkysundays (sessions de tarda de diumenge) o el followme (sessions d’striptease).

11 de febrer

11 de Febrer al Punts Suspensius...


Aquest dilluns al Punts Suspensius vem parlar de tot això, i és que dues hores donen per molt:


- Noies i dones de tipus cilindric, diàbolo o campana?


- Vam descobrir que una nena de dos anys és capaç d'assenyalar més de 80 països en un mapa mundi: http://www.youtube.com/watch?v=NTvjbZQn5NU


- com va morir Hitler? La Caixa de pandora es va obrir per descobrir com va morir Adolf Hitler


- i els directors més frikis van fer acte de presència al Cinemaniak


La setmana que ve més i millor!!!!


divendres, de febrer 08, 2008

Qui som?


Sovint ens preguntem qui s'amaga darrere la veu que escoltem per la ràdio. Dons bé, aquests som nosaltres: (d'esquerra a dreta) en Víctor Asensio, en Marc Pijuan, la Núria Ruiz, en Roger Farrés i la Marina Colom. Ara ja ens coneixeu les cares, només falta que sintonitzeu el 90.3 de la fm o premeu el link de Ràdio Vic i ens escolteu cada dilluns de 9 a 11 del vespre.


Us hi esperem!!!

Ràdio Vic per internet

Potser us preguntareu com podeu escoltar Ràdio Vic des de una zona on no us arriba el senyal... Doncs és molt senzill. Només heu d'entrar al link http://www.radiovic.cat/ i entrareu a la pàgina del diari Osona Comarca. Un cop aquí només haureu de punxar a l'icona de la cantonada superior dreta de la pàgina (). A continuació apareixerà una pantalla que us demanarà que us baixeu un arxiu. Si teniu l' iTunes us apareixerà a la secció "radios" l'arxiu que us premetrà escoltar Ràdio Vic en directe. Si no teniu l' iTunes, és fàcil descarregar-lo des de aquest Link : http://www.apple.com/es/itunes/download/. No cal que deixeu el vostre correu per descarregar aquest programa. A més és totalmet gratuit!
Ja sigui per ràdio o per internet t'esperem! escolta el Punt Suspensius: cada dilluns de 9 a 11 del vespre a Ràdio Vic (90.3 FM)
Fins Aviat!

···La mort de HItler: Un montatge?···

El proper dilluns 11 de Febrer a La Caixa de Pandora parlarem d'un dels temes que més ah fascinat a investigadors i historiadors de la Segona Guerra Mundial. La mort del dictador Adolf Hitler en el seu búnker a Berlin, mentre l'exèrcit soviètic entrava a la capital de l'alemanya Nazi.



Un dels grans misteris d'aquests anys i el que més especulacions ha creat al seu voltant, és el de les extranyes condicions en les que suposadament es van trobar els cossos de Hitler i la seva amant, amb la que s'ahvia casathores abans, Eva Braun. Segons els testimonis, en una sala del Führerbunker, on es van suicidar el dictador i la seva esposa, la imatge era tràgica. Tant Eva Braun com Hitler van prendre cianur (verí mortal) per suicidar-se, però el tirà austríac va disparar-se, a més, un tret al cap. Per evitar que els soviètics poguéssin fer propaganda de la seva victòria amb els cossos dels que van ser les persones més importants de l'alemanya Nazi, les restes de Hitler i Braun van ser cremats al jardí situat al exterior del Búnker.



Al Museu Soviètic s'exposa el que es diu que es la mandíbula del crani de hitler, però el crani no s'ha trobat i això ha donat peu a moltes especulacions. Alguns créuen que HItler podría no haver mort al búnker, sinò que hauría fingit el suicidi, per després fugir cap a, potser, sudamèrica. D'altres opinen que les restes que ostenten els Russos no son les del genocida, sinò que són falses, però que Hitler hauría mort en les circumstàncies narrades des de un principi... la veritat potser mai la sabrem, però si voleu saber més, el dilluns 11 escolteu el punts Suspensius, de 9 a 11 del vespre a Ràdio Vic (90.3 FM ) o al link http://www.radiovic.cat/

Ja hem tornat !!!

Després d'un període de reflexió (i de vagància, perquè no dir-ho) el Punts Suspensius torna a fer funcionar el blog. Per aquells que no ens conegueu heu de saber que som un grup de cinc nois i noies, estudiants de periodisme a la Universitat de Vic i que precisament fem un programa de ràdio a Ràdio Vic (90.3 FM o internet), amb el nom de "Punts Suspensius".

Si ja ens coneixeu podeu saber que els nostres continguts són molt variats i com no sempre podem dir tot el que volem, al blog podrem fer-ho. A més podreu acudir a aquest format per descobrir més coses sobre els temes dels que parlem (cinema, misteri, oci...) i podreu tenir accés a través d'enllaços a vídeos, imatges i sons que poden ser molt interessants.

A més, com us podeu imaginar, podreu deixar qualsevol comentari i ens podeu donar la vostra opinió sobre el que diem o sobre el programa i ens podreu fer peticions de música o demanar que us expliquem alguna cosa sobre allò que us interessa. També està diosponible el nostre correu: puntssuspensius@radiovic.cat

Anem engegant els motors del blog de nou i vosaltres sou els més importants ens aquest projecte!

Fins Aviat!

L'equip del Punts Suspensius