El dilluns passat, al cinemaniak, vam parlar de tres directors de cinema que s'allunyen bastant del prototip convencional que tenim del director de Hollywood... i que per això s'han guanyat l'etiqueta de "enfants terribles". En primer lloc, vam parlar de Vincent Gallo. Actor, director, guionista, pintor, músic... L'artista que abarca tots els àmbits. Director de pel·lícules admirades i odiades a parts iguals, com Buffalo'66 o The brown bunny, Vincent Gallo és conegut sobretot per les seves excentricitats. A saber...
-Al final de la seva segona pel·lícula, The brown bunny, s'acaba amb una escena on l'actriu Chloë Sevigny li practica una felació a Gallo... Que la càmera mostra en un primeríssim primer pla.
-Actualment, per el mòdic preu de 1 mil·lió de dòllars, es pot comprar per internet el semen de Vincent Gallo i així poder disfrutar de tenir un fill d'aquest "gran" artista. Això si, Gallo avisa que s'abstenguin de comprar persones amb la pell fosca i que les dones que poguin provar descendència de soldats alemanys de meitats del segle XX tindràn descompte.
-Es declara ferm seguidor de la política de George Bush, i diu que odia als Hippies i la marihuana.
-Actualment, per el mòdic preu de 1 mil·lió de dòllars, es pot comprar per internet el semen de Vincent Gallo i així poder disfrutar de tenir un fill d'aquest "gran" artista. Això si, Gallo avisa que s'abstenguin de comprar persones amb la pell fosca i que les dones que poguin provar descendència de soldats alemanys de meitats del segle XX tindràn descompte.
-Es declara ferm seguidor de la política de George Bush, i diu que odia als Hippies i la marihuana.
D'altres directors que vam parlar van ser de John Waters i Harmony Korine.
El primer d'aquests és conegut per les seves pel·lícules de dubtós gust. Sobretot es famós el final del film Pink Flamingo, on la seva protagonista, la transexual Divine, es menjava excrements d'un gos en una escena sense talls ni efectes especials.
Harmony Korine era un dels directors joves més prometedors de principis dels '90, i es que la seva primera pel·lícula la va fer a la edat de 21 anys. Era un director molt atrevit, polèmic, i que s'allunyava molt del cinema convencional. Especialment coneguda és una idea que va tenir, anar pel carrer buscant brega amb la gent perquè aquests l'apallissesin i gravar-ho amb càmera. Per mala sort (o bona, depèn de com es miri), després de la sisena pallissa, i despres d'haver acabat a l'hospital, Harmony Korine va haver de desistir de la seva idea, tot i haver declarat que estava disposat a morir pel cinema.
Harmony Korine era un dels directors joves més prometedors de principis dels '90, i es que la seva primera pel·lícula la va fer a la edat de 21 anys. Era un director molt atrevit, polèmic, i que s'allunyava molt del cinema convencional. Especialment coneguda és una idea que va tenir, anar pel carrer buscant brega amb la gent perquè aquests l'apallissesin i gravar-ho amb càmera. Per mala sort (o bona, depèn de com es miri), després de la sisena pallissa, i despres d'haver acabat a l'hospital, Harmony Korine va haver de desistir de la seva idea, tot i haver declarat que estava disposat a morir pel cinema.
John Waters i Harmony KorineQueda clar perquè s'han guanyat aquesta fama de polèmics i transgressors, oi? Esperem que us hagi agradat, i ja ho sabeu, el proper dilluns, de 9 a 11 al punts suspensius, en tenim molt més!
Roger
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada