Actualitzem II

Tot i haver passat uns quants dies des de l'última actualització, el que avui escriurem no difereix en res amb el que ja vam comentar-vos. La situació continúa igual, la proposta està entregada, nosaltres estem esperant i la realitat és que encara ningú ens ha dit res de res.

Tenint present que ara arriba l'estiu i les ràdios busquen gent nova per omplir els espais buits d'aquells que marxen de vacances, podem ser positius i pensar que el temps d'espera pot estar arribant al seu final, no obstant, com tots compendreu, això no depent de nosaltres.

Així doncs, només ens queda dir-vos que aqui seguim, que no hem marxat ni estem morts, ens al contrari, estem vius i amb ganes d'un nou projecte.

Atentament,

Roger, Victor i Marc

Actualitzem

Veient els últims comentaris que ens han arribat, i per tal d'informar-vos dels últims moviments, en nom de l'equip (reduït) del Punts Suspensius he d'informar que tot i que el bloc està en un punt mort, nosaltres seguim treballant per trobar un lloc a la graella de Radio Vic. Bé, no es que hi estiguem treballant, un cop finalitzat el primer projecte per les causes que tots ja sabeu i que sinó, podeu llegir a l'editorial I i II escrites pel Victor per posar-vos al dia, nosaltres vam presentar un nou projecte a Ràdio Vic, comptem amb gent nova, un nou format, no gaire diferent al d'abans però amb idees noves e interessants. El projecte fa unes tres semanes que està entregat per tan, ara només ens queda esperar la resposta de Ràdio Vic.
De moment això és tot, quant sàpiguem algo més, us informarem a l'instant. De moment, però, agrair-vos la vostra paciència i l'interès pel bloc. Això ens dona forces per seguir intentant continuar amb això que tant ens agrada, la ràdio.

Atentament, Equip (reduït) del Punts Suspensius.

EDITORIAL II : PERQUÈ ELS TEMPS ESTÀN CAMBIANT

The Times They Are A-Changin'. Això ho cantava Bob Dylan quan es referia a la nostra societat. El moment era propici, a meitat dels 60, per creure que tothom podia afegir part de la seva feina per fer un món millor. El moment que actualment vivim els companys que vam marxar del Punts Suspensius m'ha dut a citar aquesta mítica cançó d'aquest també mític cantant nord-americà.

Quan ahir publicava al blog l'article Editorial: Ens apartem del Punts Suspensius, les circumstàncies eren diferents a les d'avui. No negaré que potser la meva impulsiva necessitat d'explicar als nostres oients (o lectors del blog) les raons per les quals abandonàvem el programa de ràdio, van ser fruit del moment. El malestar amb la situació que vivíem en Roger Farrés, en Marc Pijuan i jo mateix, en Víctor Asensio, amb la resta de components del programa de ràdio, va ser la raó per la qual vaig escriure l'article, sempre amb l'aprovació dels meus companys, ja citats.

Però si he començat dient que els temps estant canviant, ha estat per la sobtada notícia que he rebut avui respecte la continuïtat del programa de ràdio. Resulta que ara que l'abandonem no continua. Quina casualitat! Cal dir que abans d'abandonar el Punts Suspensius vàrem preguntar a les nostres companyes si volien continuar-lo o no. La resposta va ser afirmativa, raó per la qual vam decidir ser nosaltres els que ens retiràvem. També es de rigor informar que nosaltres no preteníem abandonar-les (tot i la situació amb la que ens havíem trobat), sinó que suportaríem un ambient enrarit i sens dubte artificiós només per no deixar-les a l'estacada.

Ara que sabem que el programa no continua, ens plantegem que fem. El continuem nosaltres? o no? La resposta encara l'hem de reflexionar, però tot apunta a que aquest projecte ja va caure en desgràcia fa temps, i revifar-lo ara seria una feina increïblement laboriosa i segurament infructuosa. Abandonem? De moment no. només ens prenem un descans, mentre estudiem altres possibilitats, mentre avaluem les alternatives que tenim al nostre abast. Qui diu que no tornarem a locutar els dilluns de 9 a 11 del vespre? la única diferència serà, si això passa d'aquesta manera, que el programa serà diferent. Diferent nom, diferents integrants i sobretot, diferent ambient de treball, que significarà una millor feina per a tots vosaltres i, òbviament per a nosaltres.

He d'acabar dient que ahir va ser el dia que més visites vam rebre al blog. Moltes gràcies a tots per comprendre la nostra situació i, sobretot, per llegir-nos. Per cert, dilluns que ve, probablement, sentireu la sintonia del Punts Suspensius a l'hora habitual, les 9 del vespre, però en lloc d'un programa de dues hores, trobareu un petit comunicat des del qual ens acomiadarem de tots vosaltres. Tot i així, seguirem escrivint des del Exili, ara, provisional. (Because times they are a-chengin’ – Bob Dylan, 1964)

Fins aviat.

Víctor, de l'equip del Blog del Punts Suspensius

EDITORIAL: ENS APARTEM DEL PUNTS SUSPENSIUS

És trist que coses així passin, però el temps passa inexorablement i molts cops és el propi temps el que erosiona els projectes i els converteix en alguna cosa diferent a allò que et planteges. Això es el que ha passat amb el Punts Suspensius. Érem cinc companys que durant gairebé un any hem treballat colze amb colze per tirar endavant un projecte: Fer ràdio de qualitat i no morir en l'intent.

Reconec que la derrota ens ha sobrevingut de manera gairebé imprevisible, potser per un cúmul de causes sobre les quals no en teníem control... potser no. El que sí que es clar és que el temps no ha estat el culpable de destruir els nostres projectes, ni tan sols el temps ha estat la causa de que les tensions entre companys es fessin palpables i evidents. Sempre podem buscar culpables, però no ho farem.

El programa de ràdio Vic, Punts Suspensius va començar ara fa poc menys d'un anys (per uns quants dies de diferència). Érem cinc companys estudiants de periodisme de la Universitat de Vic que teníem ganes de participar en una aventura radiofònica que ens fes obtenir l'experiència que volíem i, a més, ens entretingués a nosaltres i als nostres oients. Tot va començar força bé. Primer el programa era d'una hora, a l'estiu el vam poder estendre a dues hores i al setembre (quan acaba la temporada d'estiu), vam poder mantenir el nou format més extens.

Era una oportunitat per demostrar-nos a nosaltres mateixos que valíem per fer el que volíem fer, que amb una mica d'esforç i molt cor podíem dir allò que volíem dir, que podíem crear un programa diferent i digne d'existir. Aquesta oportunitat em va fer créixer (personalment) com a persona i futur professional del periodisme. I sé que encara podria créixer més, junt als meus companys.

Però resulta que un dia te n'adones que estàs ficat fins al coll en un projecte que comença a ser cada cop més pantanós. Sembla com tot allò que semblava sòlid es torni fum. Entre els companys sorgeix un malestar incomprensible que acaba en el que, des de un principi, un servidor es temia: He d'abandonar el Punts Suspensius.

No ens fan fora des de la ràdio, no ens censuren, no ens fan una oferta millor... simplement HE de marxar per poder solucionar un problema que, d'alguna altra manera, només s'hagués congelat fins tronar a ressorgir amb més ímpetu que abans. I resulta que en la meva desesperació m'hi trobo dos companys, en Roger i en Marc, que es troben en la mateixa situació que jo.

Dilluns passat vam transmetre a les altres dues integrants del programa els nostres desigs d’abandonar el Punts Suspensius. Elles es mereixen mantenir-lo, ja que la idea original va ser seva. Nosaltres abandonem per fer justícia, no per gust.

Per aquesta raó, perquè no volem abandonar el projecte completament, hem decidit mantenir el blog de manera paral·lela, tot i que com a alternativa al programa radiat. Arriba una època complicada, una mena d'EXILI voluntari, però no desitjat. Sempre voldrem recuperar allò que amb el nostre esforça i repeteixo, amb molt de cor, vam construir entre tots. Potser aquest dia no arriba mai, però si una cosa es clara és que els grans avenços parteixen de grans desigs.

Fins aviat

(Víctor, de l'equip del Blog del Punts Suspensius)

Thomas Beattie, el primer home embarassat? Què en penseu?

Aquesta setmana hem conegut la història d'aquest transexual que està esperant un bebè. Aquí teniu un fragment d'una entrevista en què parla del seu embaràs.