The Times They Are A-Changin'. Això ho cantava Bob Dylan quan es referia a la nostra societat. El moment era propici, a meitat dels 60, per creure que tothom podia afegir part de la seva feina per fer un món millor. El moment que actualment vivim els companys que vam marxar del Punts Suspensius m'ha dut a citar aquesta mítica cançó d'aquest també mític cantant nord-americà.
Quan ahir publicava al blog l'article Editorial: Ens apartem del Punts Suspensius, les circumstàncies eren diferents a les d'avui. No negaré que potser la meva impulsiva necessitat d'explicar als nostres oients (o lectors del blog) les raons per les quals abandonàvem el programa de ràdio, van ser fruit del moment. El malestar amb la situació que vivíem en Roger Farrés, en Marc Pijuan i jo mateix, en Víctor Asensio, amb la resta de components del programa de ràdio, va ser la raó per la qual vaig escriure l'article, sempre amb l'aprovació dels meus companys, ja citats.
Però si he començat dient que els temps estant canviant, ha estat per la sobtada notícia que he rebut avui respecte la continuïtat del programa de ràdio. Resulta que ara que l'abandonem no continua. Quina casualitat! Cal dir que abans d'abandonar el Punts Suspensius vàrem preguntar a les nostres companyes si volien continuar-lo o no. La resposta va ser afirmativa, raó per la qual vam decidir ser nosaltres els que ens retiràvem. També es de rigor informar que nosaltres no preteníem abandonar-les (tot i la situació amb la que ens havíem trobat), sinó que suportaríem un ambient enrarit i sens dubte artificiós només per no deixar-les a l'estacada.
Ara que sabem que el programa no continua, ens plantegem que fem. El continuem nosaltres? o no? La resposta encara l'hem de reflexionar, però tot apunta a que aquest projecte ja va caure en desgràcia fa temps, i revifar-lo ara seria una feina increïblement laboriosa i segurament infructuosa. Abandonem? De moment no. només ens prenem un descans, mentre estudiem altres possibilitats, mentre avaluem les alternatives que tenim al nostre abast. Qui diu que no tornarem a locutar els dilluns de 9 a 11 del vespre? la única diferència serà, si això passa d'aquesta manera, que el programa serà diferent. Diferent nom, diferents integrants i sobretot, diferent ambient de treball, que significarà una millor feina per a tots vosaltres i, òbviament per a nosaltres.
He d'acabar dient que ahir va ser el dia que més visites vam rebre al blog. Moltes gràcies a tots per comprendre la nostra situació i, sobretot, per llegir-nos. Per cert, dilluns que ve, probablement, sentireu la sintonia del Punts Suspensius a l'hora habitual, les 9 del vespre, però en lloc d'un programa de dues hores, trobareu un petit comunicat des del qual ens acomiadarem de tots vosaltres. Tot i així, seguirem escrivint des del Exili, ara, provisional. (Because times they are a-chengin’ – Bob Dylan, 1964)
Fins aviat.
Víctor, de l'equip del Blog del Punts Suspensius
dijous, d’abril 10, 2008
EDITORIAL II : PERQUÈ ELS TEMPS ESTÀN CAMBIANT
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Hola a tots,
Una pena que el programa hagi d'acabar, i més pel fet de las desavinences del equip. Un equip que heu de tenir en compte que durant molts dilluns heu fet un programa molt amè i amb parts molt interesants.
Nomes desitjar-vos sort a tots per als nous projectes que començeu i si val la meva opinió, plantejeu-vos el programa de nou.
Salutacions
Tan sols tinc un dubte. Afirmes el següent:
"També es de rigor informar que nosaltres no preteníem abandonar-les (tot i la situació amb la que ens havíem trobat), sinó que suportaríem un ambient enrarit i sens dubte artificiós només per no deixar-les a l'estacada".
Llavors, per què veu marxar?
Responc al anònim des dels comentaris ja que obrir un nou tema per contestar una pregunta em sembla massa rebuscat. Potser no em vaig explicar prou bé, però ara ho faré, de manera que quedi clar el que volia fer veure.
Quan dic que no volíem deixar-les a l'estacada i que per aquesta raó estàvem disposats a suportar un ambient més que hostil, em referia a les setmanes que necessitessin les nostres companyes (ara ja no ho son) per trobar-nos substitut.
El fet d'abandonar el programa va ser una decisió que responia a una raó clara: elles es quedaven. Si elles haguessin marxat, nosaltres hauríem continuat amb el Punts Suspensius.
Però la història va anar d'una altra manera. Elles es van quedar i nosaltres vam dir que marxàvem, però també vam oferir-nos a continuar les setmanes que necessitessin mentre no trobaven algú altre per fer el programa. Si ara ens diuen que el programa no es fa, les hem deixat a l'estacada? La resposta es no. Nosaltres hem complert, però elles no. Elles han volgut fer-nos creure que continuarien i nosaltres hem respectat la seva opinió. Elles, però no han respectat el nostre oferiment i ens han enganyat i mentit per que abandonéssim el programa.
La resposta al comentari es aquesta: Vam marxar perquè elles ens van fer creure que es quedaven. Vam marxar enganyats de certa manera. No pretenc assenyalar amb el dit a cap culpable, crec que queda prou clar i que vosaltres mateixos prendreu part per qui us sembli que té raó.
Gràcies per el vostre suport i per fer que aquest blog hagi tingut més visites que mai.
Víctor Asensio
Això està més mort que el programa...
Publica un comentari a l'entrada